L’enveja és molt dolenta
Dos dels “Men in White” més representatius, Tomás & Tomás, han estat presumint, sistemàticament, de pedrera, durant els darrers anys.
D’una banda, en Roncero, en múltiples articles (només cal repassar l’hemeroteca d’aquest bloc), ha estat un fidel defensor de la pedrera madridista, des dels defenestrats “Pavones” de l’època Florentino fins a l’actualitat (més holandesa que espanyola, per cert).
D’altra banda, en Guasch, de forma repetitiva, ha insistit en què el club representatiu de Catalunya és l’Espanyol perquè aquest alineava més jugadors catalans...
Un i l’altre s’han hagut de doblegar davant l’evidència.
El Barça porta molts partits amb 6-7 jugadors de la casa a l’11 inicial: Messi, Sergio Busquets, Xavi, Iniesta, Puyol, Víctor Valdés, Bojan, Pedro, Víctor Sánchez, Piqué... són present i futur del barcelonisme.
Tot i axí, m’ho sembla a mi, o l’article d’avui d’en Guasch destil·la un cert tuf d’enveja?
El culé presume de cantera y es natural: de un tiempo acá lo están haciendo muy bien. Tanto en el reclutamiento como en la formación. Iniesta fue bien reclutado desde Albacete; a Valdés, Xavi y Puyol los formaron, Cesc se marchó... Tras un parón, la tarea floreció a base de suerte y trabajo. Messi y Bojan les cayeron del cielo; el resto se lo curraron. A Messi lo trajo Minguella de Argentina cuando mandaba Gaspart: fue lo único bueno de aquella época. Del cielo les cayó también Bojan, ya saben: padre serbio que jugó en el Mollerussa, lesión grave, paso por un hospital de Lleida donde fichó a su enfermera... y delanterazo al canto poco después. Pudo llevarlo a Montjuïc, pero prefirió el Camp Nou. Eso es suerte, lo demás, no.
(...)
Tomás Guasch, diari AS, 24/10/08
Fèlix
D’una banda, en Roncero, en múltiples articles (només cal repassar l’hemeroteca d’aquest bloc), ha estat un fidel defensor de la pedrera madridista, des dels defenestrats “Pavones” de l’època Florentino fins a l’actualitat (més holandesa que espanyola, per cert).
D’altra banda, en Guasch, de forma repetitiva, ha insistit en què el club representatiu de Catalunya és l’Espanyol perquè aquest alineava més jugadors catalans...
Un i l’altre s’han hagut de doblegar davant l’evidència.
El Barça porta molts partits amb 6-7 jugadors de la casa a l’11 inicial: Messi, Sergio Busquets, Xavi, Iniesta, Puyol, Víctor Valdés, Bojan, Pedro, Víctor Sánchez, Piqué... són present i futur del barcelonisme.
Tot i axí, m’ho sembla a mi, o l’article d’avui d’en Guasch destil·la un cert tuf d’enveja?
El culé presume de cantera y es natural: de un tiempo acá lo están haciendo muy bien. Tanto en el reclutamiento como en la formación. Iniesta fue bien reclutado desde Albacete; a Valdés, Xavi y Puyol los formaron, Cesc se marchó... Tras un parón, la tarea floreció a base de suerte y trabajo. Messi y Bojan les cayeron del cielo; el resto se lo curraron. A Messi lo trajo Minguella de Argentina cuando mandaba Gaspart: fue lo único bueno de aquella época. Del cielo les cayó también Bojan, ya saben: padre serbio que jugó en el Mollerussa, lesión grave, paso por un hospital de Lleida donde fichó a su enfermera... y delanterazo al canto poco después. Pudo llevarlo a Montjuïc, pero prefirió el Camp Nou. Eso es suerte, lo demás, no.
(...)
Tomás Guasch, diari AS, 24/10/08
Fèlix
Etiquetes de comentaris: As, Bojan, R. Madrid, Tips de merengue, Tips de roncero, Tomàs Guasch, Tomás Guash, Tomás Roncero
enviat per Tips de merengue a la/es
18:48
2 comentaris:
Tips: Tota la raó!
Res de nou sota el sol. Patetic article, que va d'imparcial i destil.la bilis per tots costats. En Guasch és un envejós. Ara mateix (diumenge 26, despres del 5-0 a l'Almeria), es deu estar estirant dels cabells.
Es podria fer un apunt a l'article: También es suerte que Gil se cargara la cantera del Atleti, pudiendo así, Raul fichar por el Real Madrid. Eso si que es suerte.
Salutacions!!
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici