Que torni la lliga

La selecció espanyola no m’interessa el més mínim. Bé, de vegades sí, he de reconèixer-ho. Com en aquest darrer partit, on tot el meu interès estava en comprovar com l’actuació de Tamudo modificava els discursos dels mitjans de comunicació esportius. Perquè crec que tot aquest enrenou només es produeix quan els absents de la convocatòria són els jugadors madridistes. Així, és fàcil veure com la mateixa premsa que es feia creus perquè el gran capità Raúl no jugava en la selecció, i crispava l’ambient previ al partit dia si, dia també, ara afirma que “De repente el panorama se ha aclarado”. Així començava la columna d'ahir d’Alfredo Relaño, director d’un diari esportiu que fins la sacietat ha fet campanya per a que Raúl (i Guti!) juguessin aquest partit. Tal vegada el que Relaño, o Roncero, o Guasch o Manu Sánchez voldrien dir és: “Por desgracia, el panorama se ha aclarado”. Perquè crec que el fet que Tamudo hagi jugat i marcat amb la selecció, i que ningú trobés a faltar a Raúl, és una desgràcia per a alguns.