Només és mala sort?

Any rere any, al Barcelona li toca patir la plaga de lesions.
A vegades al setembre, a vegades al novembre, a vegades més tard.
El denominador comú: la majoria, musculars.

D’excuses al llarg dels anys, tantes com en vulgueu: el mal estat de la gespa, el poc període de descans després de mundials i/o eurocopes, la nefasta planificació de la pretemporada per culpa de les gires asiàtiques o, senzillament, la mala sort.

A aquest malastruc s’agafen ara des del club per tal de justificar les lesions de Zambrotta, Eto’o, Puyol, Milito, Márquez, Touré, Edmilson, Gudjohnsen o Ronaldinho (?), en, amb prou feines, un mes de competició.
No sé si tanta lesió seguida és matemàticament possible, en tot cas, s’hauria de fer un estudi probabilístic.
Tanmateix, em pregunto, els preparadors físics no tenen res a dir?
No és en part responsabilitat seva?

Del que n’estic fart és de copsar, jornada rere jornada, temporada rere temporada, com, es jugui contra qui es jugui, nacional o estranger, en la llista de baixes, sempre guanya el Barça!

Fèlix