Quant de pardillo

Coincideixen As i Marca amb el seu diagnòstic i amb les seves portades. El Madrid ha perdut per "pardillo". Resulta graciós comprovar com els mateixos periodistes que afirmaren que no hi havia lliga, que estava sentenciada, ara acusen als merengues de pardillos pel gol de Getafe (vull a Laudrup com a substitut de Rijkaard!). No sé ben bé qui és més pardillo, si els periodistes o els jugadors.
Bé, sí que ho sé. Si busqueu al diccionari la definició de pardillo, us apareixerà al costat la fotografia d'aquesta persona, que a més acumula altres acepcions que per educiació evitaré citar.

Ayer jugó sólo para empatar y ganó, aprovechando la única ocasión clara que tuvo tras un 'no-gol' de Robben que de tanto celebrarlo (yo me incluyo) nos impidió enterarnos de que estaba anulado por un fuera de juego posicional de Raúl. Lo era, vale. Pero ese gol en La Romareda o en el Camp Nou no lo anula ni el tato estando el Barça por medio.

En fi, que la lliga continua oberta, tal i com vam dir, tot i que nosaltres també tenim al nostre pardillo. El penalti de Zambrotta és per a sancionar-lo sense sou un mes. Afortunadament, el rival era el Levante, i afortunadament Eto'o i Messi (els dels passes, no el dels eslàloms) estaven al camp per endreçar-ho. Ara, en teoria, el Barça només depén del Barça. I dic en teoria, perquè gaunyar tots els partits, inclós el del Bernabeu, no és una qüestió fàcil. I ara que el Barça està a dos punts, corre el perill de relaxar-se, d'haver aconseguit el més difícil en poc de temps i pensar que en poc de temps estaran al més alt de la classificació sense massa esforç. I, precisament, el que necisstarà el Barça per a superar al Barça i a l'Atlético de Madrid serà esforç.
En fi, gaudim d'aquest dilluns somniat.