Per fi

Per fi el Barça ens ha donat una bona nit de futbol, i a més, un bon resultat de cara a la classificació per a quarts de final. Finalment Ronaldinho va jugar, Messi també i Eto'o va ser suplent. Així que vaig encertar una de tres de les suposicions que feia l'altre dia. Tot pareix que rutlla: Messi torna a marcar (segur que va llegir les meves paraules que demanàven la seva suplència), Ronaldinho pareix que torna a jugar al futbol, Henry torna a marcar i Eto'o, senzillament, ha tornat.
Tot rutlla? No, tot no. En una petit llogaret habiten els irreductibles gals..., ai, perdó, m'he confós d'història.
No, el que em preocupa és la tensió que té aquest equip, que segueix viu en les tres competicions, però que no es pot permetre cap error en cap d'elles. A la lliga, a remuntar i a clavar més pressió (ànim Chetaf!) als merengues; a la copa contra un semi-renaixcut València inmers en lluites judicials; i a la Champions, doncs a passar rondes com a c... fins arribar a la final. És a dir, un fi de curs per a morir-se, difícilment suportable per a cap equip.
En fi, quedem-nos amb la versió optimista de la història. Anit l'equip va fer una passa de gegant per a accedir tranquilament a quarts. I, tal i com prevèiem, així ho recullen els mitjans en portada i en els seus articles d'opinió.