Motius per a l'esperança

Confiava en el Recre com a l’equip que faria baixar del liderat al R. Madrid. Per un minut, vaig creure que encertava, però Pitoniso Roberto Carlos em va xafar la predicció. Ara torno a posar els meus desigs i la meva vena de Rappel en el Deportivo de la Corunya, maletins i primes a banda, per dos motius:
Fa no massa temps, l’equip d’A Coruña era conegut com a SuperDepor, guanyador de lligues, de finals de copa, semifinalista de la Champions League, i un dels grans d’aquesta lliga. Ara, però, molts pocs ho recorden. La reconversió que ha patit l’equip i el club l’han convertit en un equip de mitja taula, de lluitar amb sort per la UEFA o no passar problemes amb el descens. El projecte d’aquest equip és a mitjà termini, amb jugadors joves e inexperts però amb ganes de fer-se un lloc a la primera divisió. El Deportivo ja no té el ressò mediàtic d’altres èpoques, no obri telenotícies, ni ompli portades de diaris ni, en resum, és notícia. Estic convençut que els jugadors i la directiva volen tornar a donar la campanada, a ser els jutges d’aquesta lliga, a convertir-se en la notícia bomba amb la que molts culés somniem. Un empat o una victòria davant del Madrid seria notícia, i de la bona. I per això, lluitaran de valent en el Bernabeu.
D’altra banda, tenim un entrenador amb caràcter, mala llet, guanyador i, sobre tot, sevillà i amb un passat com a entrenador sevillista. Caparrós és mor per afavorir al seu antic equip, i un bon resultat dissabte vinent cauria en la capital hispalense millor que si s’allargués la Fira d’Abril quatre setmanes més. Molts han dit que la remuntada del Sevilla diumenge passat contra el Depor no va ser casual. Si la propera jornada passa el que crec que passarà, em confirmarà aquesta sospita. Sí o sí, Caparrós vol puntuar al camp del Madrid. Si a això li sumem la pressió de que cap rival ha baixat els braços, de que el Barça ha guanyat espectacularment en el camp on els madridistes esperaven la seva punxada, i de que el Madrid està guanyant en els últims minuts amb molta sort, doncs el còctel és d’allò més esperançador, no?

P.S: espectacular la portada de Marca d'avui. Visca la manipulació!