Violència al futbol

Demà és el derbi català, un derbi que es presenta apassionant per la classificació dels dos equips. Demà veurem , suposo als diaris les fotos de rigor dels entrenadors, desitjant-se sort, i està bé així.

El futbol no deix de ser un esport, i quan passen episodis com el darrer a Itàlia, un no pot deixar de pensar en qui és el veritable culpable. Jo ho tinc clar, la societat està com està, però no és menys cert que quasi, i dic quasi, cap directiva d’Europa ha fet res per erradicar els violents dels estadis. Aquí vull fer menció especial a Laporta, que se l’ha de criticar quan fa les coses mal fetes, però també se l’ha d’elogiar quan les fa ben fetes.

Tot això ho comento per les declaracions del President de l’Espanyol en referència a la negativa de fer el dinar de germanor previ al partit. No és que estigui d’acord amb aquests dinars, que tenen un flaire ranci, però o es fan amb tothom, o no es fan amb ningú.

L’enfadament de Sánchez Llibre pel cas Saviola, raó per la qual ha trencat relacions amb la Directiva blaugrana, em recorda a l’enfadament que pot tenir un nen, i sincerament jo com a culé, prefereixo mil vegades cedir qualsevol jugador a qualsevol equip abans que a l’Espanyol (Madrid a banda).

Així que menys demagògia amb la violència al futbol, i més fets, o és que els primers interessats en defensar els grups ultres són les mateixes Directives ?

Òscar