dijous, 29 de novembre del 2007

El pecat de la supèrbia

Hi ha una cosa que crec que diferencia als periodistes pro cules dels periodistes pro madridistes, i és el factor supèrbia, o vanitat, o com vullgueu dir-ho . No sé per què creuen que el Madrid és el centre de l'univers, l'equip que reuneix els més alts atributs humans, el mirall on tot volen veure's i que tots envegen, el factor que fa ser millors persones a aquells convertits a la fe blanca...
Un deixo dues perles en els articles post derrota a Bremen. I això que l'equip va perdre, que si arriben a guanyar resuciten a Carles I.

Esto es Alemania y esto es lo que nos daba miedo: el huracán. Algo flota en ese ambiente que nos ahoga a nosotros. Pudiera ser un exceso de amor, una motivación extraordinaria que procede de la admiración absoluta. En 1960 el Madrid ganó 7-3 al Eintracht de Frankfurt en la final de la Copa de Europa. Y es posible que desde ese día en el subconsciente de los futbolistas alemanes se fijara un objetivo: ganar al Madrid, ganarlo en casa, proteger el castillo.
Juanma Trueba, en la seva crònica del partit al diari As.

Krzysztof es un joven polaco que nació con la sangra blanca. Desde hace muchos años sigue fielmente a su amado Madrid por todos los campos de Europa. En los azulejos de la cocina de su casa de Varsovia hay un escudo de España y otro del equipo que le ha dado sentido a su vida.

Roncero, també en As. Quina vida més trista, la de Krzystof, no?

Etiquetes de comentaris: , , ,

8 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

FANTASMES!
XULOS!
PREPOTENTS!
Cada cop que a Marca fan una portada com la de fa dos dies, el Madrid hauria de palmar com ahir!

dijous, 29 de novembre del 2007, a les 14:00:00 CET  
Blogger Xavi ha dit...

I encara que facin la portada que voldriem nosaltres també hauria de palmar, eh?

dijous, 29 de novembre del 2007, a les 14:54:00 CET  
Anonymous Anònim ha dit...

Tens raó Xavi, tens raó.

dijous, 29 de novembre del 2007, a les 15:29:00 CET  
Anonymous Anònim ha dit...

Per mi la portada d'avui hagués hagut de ser:
LA PRIMERA FINAL PERDIDA.

dijous, 29 de novembre del 2007, a les 15:50:00 CET  
Blogger Unknown ha dit...

Que bueno lo del sentido de la vida de Roncero.

Me imagino la escena esa de Conan en la que le pregunta por el sentido de la vida o algo así, para luego responder.

- ¿Conan, cual es el sentido de la vida?.

- Ser del Real Madrid, ganar copas de Europa y humillar a los demás.

dijous, 29 de novembre del 2007, a les 17:07:00 CET  
Blogger Tips de merengue ha dit...

Gran escena, Santote. Acabes de guanyar molts punts en el meu rànking.
Conan, quina gran pel·lícula.

Xavi, tens tota la raó del món.

dijous, 29 de novembre del 2007, a les 17:26:00 CET  
Anonymous Anònim ha dit...

Jajajaja! El deliri del Roncero en aquest article és magistral, no es pot negar. Mira aquest Krzysztof que tenir l'escut d'espanya i el del madrit a les rajoles de la cuina... No ho puc evitar, roncero és un mestre, freak entre els freaks!

dijous, 29 de novembre del 2007, a les 17:53:00 CET  
Anonymous Anònim ha dit...

Roncero és un anormal!
(amb tots els respectes per als anormals
D'aquí 4 dies ens voldrà vendre la moto que a Varsòvia el 70% dels habitants són del grandísimo Real Madrid...

dijous, 29 de novembre del 2007, a les 19:35:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici