dimarts, 24 de juliol del 2007

Concurs "10.000 visitants"

El març de 2007 publicàrem Tips de "merengue", els excessos de la premsa madridista, un llibre en el que recollíem algunes de les perles publicades als mitjans de comunicació. A les poques setmanes obríem aquest blog, amb l'objectiu de seguir atents a l'actualitat esportiva i sobretot, mantenir aquest esperit crític contra les barbaritats que alguns -siguem generosos- periodistes ens regalaven diàriament.

Com que estem molt satisfets amb el funcionament del llibre i amb la marxa del blog, volem celebrar la propera arribada a la màgica xifra dels 10.000 visitants (que es produirà, esperem, d'ací a poc temps), amb un concurs, on triarem les 10 notícies més absurdes, indignants o obertament falses d'aquesta temporada. Simplement heu d'indicar-nos l'enllaç o pegar la notícia en un comentari a aquest post. Un imparcial comitè d'experts format per Fèlix Fernández, Òscar Giró i jo mateix triarà als guanyadors, als quals amenitzarem les vacances d'estiu regalant-los un exemplar de Tips de merengue. Els afortunats guanyadors només hauran d'enviar-nos les seves dades a tipsdemerengue@hotmail.com, i ràpidament els farem arribar el seu exemplar. Els que ja heu llegit el llibre (la gran majoria, per a que enganyar-nos) també podeu participar, i si guanyeu, podeu regalar-li el llibre al vostre cunyat madridista que enguany tant us ha fet la punyeta.

Animeu-vos, i participeu, que el concurs s'acaba diumenge. Sort per a tots/es!

Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

Blogger Pau Margarit Company ha dit...

Tinc un dubte.
Les noticies que triem poden ho han de ser de Tips de merengue? O han de ser d'altres planes?
Graciés.

dimarts, 24 de juliol del 2007, a les 12:29:00 CEST  
Blogger Tips de merengue ha dit...

Poden ser de qualsevol lloc, sempre que siguin reals.
Salut!

dimarts, 24 de juliol del 2007, a les 13:49:00 CEST  
Anonymous Anònim ha dit...

Ànim!
La feina més difícil és triar bé.
Perquè de possibilitats n'hi ha a patades, des de: AS, Marca, A3, TVE, SER, etc., ja se n'encarreguen!

dimarts, 24 de juliol del 2007, a les 21:57:00 CEST  
Blogger Pau Margarit Company ha dit...

Aqui van les meves noticies falses i indignatns de la premsa madridista, totes les he tret de tips de merengue.



1. Hi ha gent que no canvia
"Etoo es blanco y lo saben todos sus íntimos. Por eso no ha tenido reparo en destapar la farsa que se vivía en ese vestuario que nos vendían como si fuese Alicia en el país de las maravillas cuando en realidad es Monster House. Pedja ya le ha tirado el guante. Samu, prudente, se limita a decir en privado: "Si me podéis sacar de aquí, ojalá...". Tiempo al tiempo. El regreso del hijo pródigo al Bernabéu abriría una nueva era. El ciclo Etoo..."

Tomás Roncero, diari As, 09/03/07

Com que el dia del pare està ben a prop, esperem que demà el hijo pródigo li faça un regalet -un parel de txitxarros no estaria malament- al pare madridista.




la “Cofradía del Clavo Ardiendo” fumen porros?
Només sota els efectes d’alguna substància dopant es pot afirmar que el R. Madrid és millor club de bàsquet que LAKERS o CELTICS.
Aquesta afirmació l’ha realitzat, qui si no, en Tomás Roncero, al diari AS (12/04/07):

“Porque el Madrid de basket es el mejor equipo de la historia de este deporte. Lakers y Celtics hace tiempo que no empatan con nadie y los Bulls son un cero a la izquierda sin Jordan. Pero el Madrid está ahí de nuevo. Nadie tiene su palmarés. Pasado, presente y futuro perfectos. Number one.




3. Però quina barra!
Avui el Marca es destapa amb aquesta impressionant portada. Una més dintre de la col·lecció de monstruositats a la que ens té acostumat el pasquí madrileny.
No només estan dedicant-se a intoxicar aquest final de lliga amb fitxatges no confirmats i ofertes pels jugadors del Barça, destacant la bona harmonia del vestidor madridista i les cruentes guerres intestines que poblen el vestidor blaugrana, denunciant la conspiració judeo masónica del villarato, fent-se fotografies ja en la Cibeles...
Bé, com deia no només es dediquen a intoxicar i a pressionar a l'equip blaugrana. Ara s'atreveixen a demanar que li lleven la tarjeta groga a Beckham perquè pugui jugar contra el Sevilla. Però estem parlant del mateix jugador a qui Capello i Mijatovic menysprearen apartant-lo de l'equip, i afirmant que no tornaria a posar-se la samarreta blanca? Doncs sí, estem parlant del mateix jugador, que ara pareix que és imprescindible (i així ho demostra el partit contra el Bilbao) per a que la Cofradia del Clavo Ardiendo o Hirviendo no s'apagui definitivament.
Em pareix lamentable, de totes totes, i espero que no se'n surtin amb la seva amb una adulteració tan flagrant de la competició. Si finalment Beckham juga, espero que Del Nido surti a bramar contra tots els estaments arbitrals i disciplinaris com ens té habituats.



4. Adéu a “The Fab Four”?
Ahir vaig tornar de vacances. Vaig estar a Menorca. Em va encantar; la seva gent, la gastronomia (les calderetes, les ensaïmades, el 57, la pomada...), les platges i cales (Cavalleria, Cala en Brut, Son Saura, Cala en Porter...), i, sobretot, la tranquil·litat que es respira en tot moment.
Una illa meravellosa.

Vaig tenir temps de seguir l’actualitat blaugrana, a través dels medis catalans: el debat Milito-Chivu, les primeres declaracions dels nous (Touré, Henry, Abidal), la forma impresentable d’acomiadar Guillermo Amor i, per damunt de tot, la discussió del com encaixar en un 11 titular Eto’o-Ronaldinho-Messi-Henry, els quatre fabulosos (“The Fab Four”).

En tornar, no m’he pogut estar d’esbrinar com respira la premsa madridista.
I, gran sorpresa, “The Fab Four” té les hores comptades...
Tanta polèmica, tanta controvèrsia, i a Madrid ja saben que Laporta vendrà Ronaldinho o Eto’o!
Quina decepció! O no?


El Barcelona y sus acólitos presumen de tener la mejor delantera del mundo, los Beatles del balón, Los Fabulosos Cuatro (The Fab Four) que han de devolver al equipo a su trono perdido. A falta de saber lo que pagarán por el deseado central, lo fichado hasta ahora sobrepasa los 50 millones de euros que se había marcado Ferran Soriano como tope. Y eso sin contar con los costes de tanta ficha estelar durante unos cuantos años. Si la gestión del club, como señaló ayer el respetado economista Joan Trayter, se merece un cero patatero y la deuda es mayor de la real, la pregunta es: ¿cómo piensan Laporta y sus puntocom pagar todo lo que se están gastando para tapar el fracaso de la pasada temporada?
No se equivoquen, ellos mismos conocen la respuesta: sacarse de encima a uno de la banda. Como Henry acaba de llegar y Messi es el de mayor recorrido, la cosa está entre Ronaldinho y Etoo, esos que se abrazan ante los fotógrafos pero que ni se toman una cañita juntos. Laporta y los suyos están pagando su soberbia mientras ponen velas a Inglaterra e Italia para que llegue una oferta, rezando: ¡Compradnos a uno, please!
Miguel Ángel Santos, diari AS, 6/07/07


El Barça se retiró de la lucha por Chivu, pues no se ve capaz de pagarle el dinero que pide, cinco millones de euros limpios a la buchaca. En materia de dineros, el Barça lo que espera es una oferta por Etoo o Ronaldinho para rehacerse después de pagarle al Arsenal 24 kilos por Henry. Que a Laporta le salen las cuentas de su Masserati, pero las del club son otro cantar. Esa oferta le ahorraría además el follón que tarde o temprano se montará entre los morenos, Henry y Messi, el más débil de ego todavía, pero casualmente el mejor de los cuatro.
Tomás Guasch, diari AS, 5/07/07




5. 16 mesos… i un farsant!
16 mesos sembla poc temps per a passar del blanc al negre.
En 16 mesos sembla impossible que un periodista objectiu pugui canviar de forma radical les seves creences.
Però per desgràcia, al món de l’esport, no tots els periodistes són coherents.
N’hi ha de subjectius, completament parcials, partidaris i incoherents.
Com sinó es pot explicar aquest canvi d’opinió?

ROBINHO VIO DE CERCA A HENRY
Lo mejor para el Madrid anoche fue el resultado. Porque por juego y ocasiones el Arsenal debió dejar totalmente liquidada la eliminatoria. Un 0-3 no hubiera extrañado a nadie. Desde el lado del Real Madrid, en una euronoche aciaga como pocas, el único galáctico fue Casillas. Se dice que los grandes jugadores aparecen en los grandes partidos. Y el de ayer lo fue. Casillas, Henry y Fábregas sobresalieron por encima de todos los demás futbolistas. Henry es una auténtica maravilla. (...)
Tomás Guasch, diari AS, 22/02/2006

TAMUDO, HENRY, SAVIOLA...
(...) Ojo al dato: el refuerzo estrella del Barça para la próxima temporada en ataque es un señor de 30 años que jugó la pasada temporada 17 partidos por culpa de las lesiones y de quien los médicos azulgrana dicen que está muscularmente mal, con mucho por recuperar. (...)
Tomás Guasch, diari AS, 30/06/2007

Quan, juntament amb l’Òscar, ens decidírem a escriure el llibre “Tips de merengue” no buscàvem ni diners, ni sortir als medis, ni autocomplaences.
No us negarem que és d’una gran satisfacció personal, el veure un llibre propi publicat, per això, mai ens cansarem d’agrair a l’editorial Bromera la confiança en la idea i l’oportunitat que ens va brindar.
Tanmateix, el principal objectiu que buscàvem era desemmascarar farsants del periodisme, com Tomás Guasch.
Individus que falsegen la informació, que porten un filtre blanc-merengue a les ulleres.
Personatges capaços de convertir un "jugador meravellós" en un "avi lesionat", únicament per haver comès el "delicte" de deixar els "gunners" per a convertir-se en blaugrana.

Des d’aquest blog, seguirem denunciant aquests bufons del periodisme!



6. RONCEROOOOOOOOOOOOORRRRRRRRRR!
Képler Laverán Lima Ferreira, conocido futbolísticamente como Pepe, ya es nuevo jugador del Real Madrid por las próximas cinco temporadas. El central del Oporto, de 24 años, le ha costado al club blanco 30 millones de euros (26 para el Oporto y cuatro para el Marítimo portugués, equipo en el que comenzó a jugar al fútbol y que se embolsará una cantidad en concepto de plusvalía). Es el precio más alto que el Madrid ha pagado nunca por un defensa. El brasileño cobrará tres millones de euros brutos por temporada. Esta contratación descarta la llegada de Chivu. El Madrid ya le ha comunicado al Roma que renuncia al rumano. (...)
Carmen Colino, diari AS, 11/07/07

L’estiu, en el món del futbol, és època de fer volar coloms.
Fitxatges anunciats abans d’hora, ambicions màximes, promeses de títols...
Tot val per a omplir diaris en període d’escassetat de notícies futbolístiques.
I, en aquesta perillosa dinàmica, és molt fàcil equivocar-se.
Tots. A Madrid, a Barcelona... i, fins i tot, a Reus.

Tanmateix, hi ha diferents maneres d’errar.
En Tomás Roncero, per exemple, té un estil molt propi.
Vosaltres mateixos:

El rumano (Chivu) será el décimo fichaje de la era Mijatovic. Va siendo hora de reconocerle al montenegrino que ha sabido dar a este club mucho más que el gol legal de la Séptima. Chivu es el primer central desde Hierro que la juega con criterio desde atrás. Y Metzelder (gratis total) es un seguro por alto y saliendo al cruce. En Barcelona ya no ríen tanto. Han fichado caro y mal por las prisas para tapar su año en blanco. Pedja sabe más que Lepe. Dejémosle trabajar y verán como el madridismo se saca un bono para ir a Cibeles.
Tomás Roncero, diari AS, fa tres dies!



7.Fa uns dies, mirant les notícies d’esport a Cuatro, vaig quedar bocabadat.
Donaren com a principal succés esportiu del dia el recent fitxatge del central brasiler, Pepe, pel R. Madrid.
Després d’un ampli resum de les excel·lències del jugador, comentaren les reaccions del rival i van emetre els comentaris de Laporta, on es queixava que aquesta contractació “inflava” el mercat del futbol, en considerar que 30 milions eren massa per a un “defensa”.
Tot seguit, el periodista de Cuatro (no recordo el seu nom, ni ganes), deixà anar:

Alguien debería recordar a Laporta que el FC Barcelona lleva gastados, en fichajes, 64 millones de euros.
Y esto da para dos “Pepes”.
Cambiando de tema...

Indignant.
Per molts motius.
Perquè no es té en compte que el Barça, amb 64 milions, ha fitxat 4 jugadors!
Perquè no es té en compte que el president blaugrana es queixà del fet de comprar un “defensa” a preu de “davanter”.
Perquè no es tenen en compte els noms. El Barça ha fitxat Henry (internacional francès), Milito (internacional argentí), Touré Yaya (internacional de Costa d’Ivori) i Abidal (internacional francès).
I perquè posats a comparar, cal fer-ho en igualtat de condicions: Pepe – Milito (ambdós centrals).

Un noticiari més a la llista: Antena 3, TVE, Telecinco, LaSexta, Cuatro...
En fi, esperem que sigui el futbol qui dicti sentència.
Mentre, haurem de confiar amb TV3...



8. El Sr. Guasch i la memòria històrica
Com diu un bon amic meu, la realitat i les persones no em deixen de sorprendre. Quan amb en Fèlix varem recopilar infinitat de comentaris dels nostres benvolguts Profetes blancs, per la creació de “Tips de merengue”, creia que ho havíem llegit tot, però és el que tenen els nostres amics, no ens deixen de sorprendre, i si no llegiu el que escriu el nostre amic Guasch en el seu article d’opinió d’avui:

Más sorprendente es lo del Valencia: si el Madrid pretende a uno de sus futbolistas, tira del viejo agravio que dice sufrió cuando Pedja Mijatovic se marchó al Bernabéu, y se remite a la cláusula del Villa o Silva de turno. Pero si él se acerca al Madrid, espera rebajas. Si no hubieran echado a Ayala tendrían un problema menos. Por cierto: por Ayala preguntó un día el Madrid y le dijeron que 2.000 kilos. Memoria histórica.

Memòria històrica !!!!

Es com si qualsevol dels darrers dictadors mundials, parlés de llibertat d’expressió, i és que com molt bé diu la dita popular:

Digue’m de que presumeixes i et diré què et falta, i si no rellegiu en boca d’en Tomàs:

“Entre los brasileños los hay como Ronaldo, Roberto Carlos o Rivaldo, y como Ronaldinho. Brasileños con carnet de primera y brasileños con carnet de moto. Ronaldinho es de los últimos”

“Ronaldinho es un magnífico futbolista, insisto, pero no ha desequilibrado nada.”

“Hasta ayer no había más dios que Ronaldinho y, a lo sumo, Eto’o era su profeta. Pero apareció Robinho y todo se precipita en el Camp Nou.”



9. Iván Helguera
Pensava que “els Tomasos” del diari AS coincidien en tot.
I no és així.
Potser només coincideixen en la barçafòbia creixent que demostren dia a dia.
El fet és que, en poques hores de diferència, van discrepar, i molt, sobre la sortida d’Iván Helguera del R. Madrid.
Mentre un, en Roncero, defensa el gest senyorial de deixar-lo anar gratis al València.
L’altre, en Guasch, rememora velles ofenses entre madridistes i valencianistes, fent ús d’una capacitat que pensàvem que no tenia: la memòria històrica!

(...) Por eso, el Madrid va a saber estar a la altura de este inconformista que fue clave en la conquista de la Octava y la Novena. El Valencia le quiere y el club le dará luz verde para dejarle ir gratis a cambio de que en Mestalla se hagan cargo de su ficha. Otro gesto señorial de Calderón y Mijatovic con el central. Al acabar la Liga le dieron un millón de euros más a pesar de haberle faltado trece minutos para cumplir la cláusula que los concedía. Un acto de justicia. Iván, gracias por todo, campeón.
Tomás Roncero, diari AS, 15/07/07

Madrid y Valencia discuten sobre la marcha de Helguera a Mestalla. El Valencia lo quiere sin que le cueste más dinero que la ficha del jugador (ciertamente generosa), y el Madrid cavila si procede reforzar gratis a un rival directo en Liga, Copa y, si supera la previa, que la superará, también en Champions. Schuster no cree en Iván aunque la tradición dice que siempre acaba jugando. No es Helguera jugador que se conforme con el banquillo y tras la llegada de Metzelder y Pepe, y la no salida de Cannavaro, la verdad es que lo tendría chungo en el Madrid. Por ahí, todo claro.
Más sorprendente es lo del Valencia: si el Madrid pretende a uno de sus futbolistas, tira del viejo agravio que dice sufrió cuando Pedja Mijatovic se marchó al Bernabéu, y se remite a la cláusula del Villa o Silva de turno. Pero si él se acerca al Madrid, espera rebajas. Si no hubieran echado a Ayala tendrían un problema menos. Por cierto: por Ayala preguntó un día el Madrid y le dijeron que 2.000 kilos. Memoria histórica.
Tomás Guasch, diari AS, 18/07/07




10. Murs defensius... i totxanes de periodistes.
Fa unes temporades, el nostre amic Roncero escrivia a l’AS referint-se a la nova parella de centrals del Real Madrid:

“Para empezar, hoy debuta Samuel en el Bernabéu. Grandioso fichaje, de los de verdad, de los que dejan huella. Llega la hora de reconocerle a Valdano su magnífico ojo clínico. Él nos lo trajo antes de firmar su finiquito y de la sobriedad y contundencia defensiva de este gaucho se beneficiará el Madrid durante los próximos cuatro años.”

“Woodgate no vende camisetas. Mejor. Se dedicará a dejar secos a Etoo, Mista, Torres o Pandiani en esa alianza de las Malvinas con Samuel que perfila un centro de la defensa con más obstáculos que la Gran Vía en hora punta. Démosle tiempo a Woodgate.”

El temps acaba donant i traient la raó, però ves per on avui, el mateix il·lustre periodista escriu a l’AS :

“Por eso me parece bien que el club haya apostado fuerte para tapar las hemorragias que sufría el equipo en esa posición en la que se ha despilfarrado el dinero de mala manera en los últimos años. Samuel, ¿muro o tabique?, y Woodgate dan fe de ello...Decía Schuster en las televisiones de su país, allá por el mes de marzo, que en su once ideal le gusta que convivan "defensas argentinos, medios alemanes y delanteros brasileños". Debió ser una mala traducción, porque lo que de verdad ha traído es mano de obra germana para la zaga (Metzelder y Schorch) y picardía albiceleste para la delantera (Saviola). Pero la apuesta por las twin towers white (torres gemelas blancas) es tan fiable como prometedora. El gigante germano ha jugado la final de un Mundial (¿cuántas ha disputado Milito?) y mi denostado Pepe acabará demostrando que lo bueno nunca resulta caro. ¡Qué par de bestias!”

Si és que ja ho diu el Fèlix:
Roncero & Guasch, Tomàs & Tomàs, si uno es bobo el otro más.



FI

dijous, 26 de juliol del 2007, a les 15:42:00 CEST  
Anonymous Anònim ha dit...

Felicitats Pau!
Quina feinada has fet!
Bones elecccions!

Una abraçada!

dijous, 26 de juliol del 2007, a les 16:13:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici