dimarts, 22 de desembre del 2009

Una dedicatòria especial

Dediquem el següent article a tots aquells que encara no són capaços de reconèixer el mèrit del FC Barcelona'2009.
A aquells que no veuen més enllà de possibles errors arbitrals a favor dels blaugrana.
A aquells que amaguen el cap sota l'ala quan es parla de la dificultat de guanyar sis copes en un any.
A aquells que et surten amb Iturraldes o amb Tom Hennings en lloc de recordar obres d'art, com els partits del Barça contra el Bayern, l'Atlético, el Man United o l'Olimpique.
A aquells de la memòria selectiva, del "chorreo", de la confraria del "clavo ardiendo", del "Villarato" o del "Platinato".
A aquells que han oblidat miraculosament i ràpidament la més gran humliació en forma de 2 a 6 al Bernabéu.

Ganarlo todo: un sueño. Ganarlo todo con el club al que amas desde que eres un niño: un sueño doble. Ganarlo todo con el club al que amas desde que eres un niño siendo su máximo responsable técnico, el autor que firma el proyecto: un sueño triple e insuperable. Pep Guardiola ha logrado en un año y medio como entrenador en el fútbol de primer nivel lo que nadie ha conseguido en extensísimas carreras. Es un superdotado, la respuesta a la aplicación de la inteligencia superior al fútbol. Un valiente que se atrevió a apostar de entrada por dos jugadores de tercera división pese al enorme salto que hay entre una categoría y otra. Perdió en Soria y empató en casa ante el Rácing, lo tacharon de iluminado y no se echó para atrás. Perseveró, confió en sus ideas, nunca dudó. Y no es casual que su camino hacia las seis copas esté repleto de remontadas en partidos clave: el 2-6, la final de Copa, Stamford Bridge, Abu Dhabi... Sólo tendrás fortuna si nunca te rindes. Sólo serás una leyenda si consigues lo más difícil: creer en ti sin creerte nada. Poseer seguridad sin convertirla en prepotencia. Conjugar confianza y humildad. Fe en los compañeros y respeto al rival. Competitividad máxima y deportividad impoluta. Y la gran clave: impermeabilidad ante el elogio, una lucha feroz contra la complacencia. Leer artículos beatificantes y levantarse pronto de nuevo la mañana siguiente porque queda mucho por hacer. Renunciar a los homenajes porque hay un rival que estudiar y una hora de viaje es una hora que no se invierte en conocer los puntos débiles que te harán ganar. Olvidarse de la victoria de ayer para volver a desear la victoria de mañana con la misma sed, pero sin olvidar que todo lo que se hizo bien ayer te hará fuerte para mañana. Y tantas cosas.Nunca he sido hincha del Barça y probablemente nunca lo seré, porque estas cosas no se cambian de la noche a la mañana. Pero nunca he estado tan cerca de apreciar toda la filosofía del club, todo su buen gusto, todas sus virtudes, como en esta época de Guardiola. Crecí con el dream team de Cruyff en todas partes a mi alrededor, sufrí al conjunto de Rijkaard ganándole al Arsenal de mi admirado Wenger en la primera final de Champions a la que acudí como periodista. Creaciones maravillosas, pero lejos de la perfección de esta. Tantos ejemplos de obras de arte: contra el Lyon, contra el Bayern, contra el Manchester United. Parecieron equipitos. Y eran equipazos. Y se dirá que si Iniesta no la manda a la escuadra no hubieran sido seis, sino tres. Y será verdad. Y hoy probablemente yo no estaría escribiendo esto. Y es así, y es lamentable que sea así. Elogiamos a este Barça por sus resultados, pero deberíamos ser capaces de elogiarlo también por su ideario, más allá de que un balón concreto entre o no. Me hice la promesa, mientras ganaba Estudiantes 1-0, de homenajear a este equipo maravilloso de Guardiola aunque terminara perdiendo en Abu Dhabi. Al final ganó y todo parece tener más sentido. Y lo tiene, claro, porque se juega para ganar. Otra gran virtud de Pep: pese a ser tan purista en el estilo como los más puristas, siempre ha sabido a diferencia de algunos de ellos que la esencia de la competición es la victoria. Cuando se pierde, si se ha hecho bien, se acepta. Y no se destroza nada, se acepta. Si se gana, se disfruta. Se disfruta, se llora, se vuelve uno loco y piensa en su infancia y en sus amigos y en su familia y en todo lo que quiere en el mundo. Como hoy.Y sí, la derrota estuvo tan cerca. Sabella se reveló como un estratega fantástico. Fue asombroso presenciar el dispositivo táctico de Estudiantes. Cómo cuando un lateral subía a juntarse con los centrocampistas, el otro se quedaba en el fondo y se dibujaba una perfecta línea de cuatro. Cómo todo el conjunto basculaba, iba y volvía, ahogaba y desgastaba. Cómo por momentos conseguía hacer realidad el objetivo siempre que se juega ante el conjunto del toque trascendente: hacer que su toque sea intrascendente. Le salió todo bien: Boselli, ese rematador espectacular al que no asustan las finales -más bien al contrario, se crece-, ganó un cabezazo bárbaro, uno más. Le pregunté al Lobo Carrasco por este punta al que él entrenó en el Málaga B y me contestó que, siendo muy diferente, le hacía pensar en Santillana. Me pareció una osadía, pero Mauro demostró en Abu Dhabi que puede ser un atacante de enorme futuro. Volverá a Europa, seguro. Por momentos recibimos la necesaria cura de humildad. Somos unos necios despreciando el fútbol latinoamericano, dedicándole tan poca atención, y yo el primero. Tantos talentos que se van y aún así siguen peleando y poniendo en las máximas dificultades a los equipos que en Europa nos parecen imbatibles. Estuvo tan cerca Verón de emular a su padre... Pero un partido es eterno, y más cuando has corrido tanto, y más cuando juegas ante el Barça. Es tan fácil que llegue el error, que alguien se duerma en la marca, que un lateral no regrese... Sucedió. Sucedió y luego vimos a Guardiola llorar. Sucedió y empezamos a darnos cuenta de que hemos asistido desde el principio a la creación de una leyenda.
Axel Torres, marca.com, 19/12/09

Fèlix




Etiquetes de comentaris: , , , ,

20 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

¿?

dimecres, 23 de desembre del 2009, a les 9:24:00 CET  
Anonymous kknts ha dit...

FORÇA BARÇA I PER AL 2010: LA CHAMPIONS AL BERNABÉU!

dimecres, 23 de desembre del 2009, a les 11:13:00 CET  
Anonymous Anònim ha dit...

- Penalty de piquè a cristiano. No es.

- Penalty de baena a xavi. Si es.

- Penaltys del barça al chelsea. TODOS NO SON.

- Yo guapo, tu feo.

- mi pader más fuerte que tu padre.

- yo mas rico, moralmente más limpio, más verde, más solidario, más democrático, más alto, más bien vestido, con humor más refinado, más plural, más europeo. Tu menos.

diumenge, 27 de desembre del 2009, a les 0:58:00 CET  
Anonymous Anònim ha dit...

Anònim; ¿?

diumenge, 27 de desembre del 2009, a les 14:01:00 CET  
Anonymous almogàvers ha dit...

@anònim
Cuanta demagogia barata, noi!
Fas un recull d'unes cuantes jugades on els àrbitres es van euqivocar a favor del Barça, i?
Amb això què vols demostrar?
Jo et puc fer en un moment i de memòria una llista més llarga d'errors en contra del Barça o a favor del Madrid, i?
On vols arribar?
Creus que existeix el Villarato?
Si és així digue-ho i explica'm com poden ser un parell de jugades que em venen a la memòria:
A la lliga de fa tres anys, la de la remuntada blanca, la de la cofradía del clavo ardiendo, etc.
- Messi marca contra l'Espanyol un gol amb la mà i l'àrbitre el dóna com a bo. Conclusió: existeix el Villarato, no?
DONCS NO!
En el mateix partit, a Eto'o li fan un penalty de llibre quan el Barça guanyava 2 a 1 i l'arbitre no el dóna.
Com ho expliques això???
Era la lliga per al Barça!!!!
Uns minuts més tard empata Tamudo i adéu a la lliga!!!
Com explica això el Villarato???
- Una jornada abans, Madrid - Depor, Van Nistelrooy remata amb la mà i gol del Madrid, l'àrbit s'ho menja amb patates.
També era la lliga pel Barça!
I així podria seguir amb multitud de partits on s'han equivocat en contra del Barça, a la lliga, a la Champions i a la resta de competicions...

diumenge, 27 de desembre del 2009, a les 14:11:00 CET  
Anonymous kknts ha dit...

@anonim
Yo guapo, tu feo.

- mi pader más fuerte que tu padre.

- yo mas rico, moralmente más limpio, más verde, más solidario, más democrático, más alto, más bien vestido, con humor más refinado, más plural, más europeo. Tu menos.



te'n deixes:

- JO SIS TÍTOLS, TU ZERO
- JO HEXACAMPIÓ, TU HEXALLORON
- JO HEXATRANQUILO, TU HEXACABREADO


JAJAJAJJAJAJA
JAJAJAJAJJAJAJAJAJAJ
I JA

diumenge, 27 de desembre del 2009, a les 14:38:00 CET  
Anonymous Anònim ha dit...

a almogavers.

No existeix el villarato. Ja sè que és demagogia barata, igual que la dedicatòria especial d'aquesta entrada.

a kkns.

dones llàstima.

diumenge, 27 de desembre del 2009, a les 16:30:00 CET  
Anonymous kknts ha dit...

Llàstima????
Després del 2009 que porto????
Llàstima??????
JJJJAJAAAJJAJAJJAJAJAJAJJAJAJAJJAJAJJA
ME RIO EN TU CARA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
JAJAJJAJAJJAJAJAJJAJAJJAJAJAJJAJAJ
HEXAPATETIC TIO!

diumenge, 27 de desembre del 2009, a les 16:40:00 CET  
Anonymous Anònim ha dit...

a kkns

sí, llàstima.

1- Tú no ets el barça.

2- Tirar de palmarès no és massa lògic en una conversació madrid - barça. Recorda que el teu club tè una "patètica" copa d'europa més que el Nothingam Forrest.

3- Ets el roncerdo d'aquest foro.

4- Patètics són els fills de ta mare.

diumenge, 27 de desembre del 2009, a les 18:25:00 CET  
Anonymous kknts ha dit...

Perdent els papers i insultant???
Tant piquen els sis títols!!!!
Per molt que insultis segueixo HEXATRANQUIL!!!!!!
I parlant de palmarés, busca a veure si trobes un altre equip que hagi fet el que ha fet el BARÇA al 2009!
Potser el Nothimgam Forrest?
O el Realísimo del Franco?
NOOOOOR!
BARÇA 2009: EL MILLOR EQUIP DE LA HISTÒRIA DEL FUTBOL!!!!!!!!
Potser el Madrid ho iguala al 2010...
AH NO!
L'ALCORCONAZO!!!!!!!!!
JAJAJAJAJAJAJJAJA
JJJJAJAAAJJAJAJJAJAJAJAJJAJAJAJJAJAJJA
ME RIO EN TU CARA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
JAJAJJAJAJJAJAJAJJAJAJJAJAJAJJAJAJ
HEXAPATETIC TIO!

diumenge, 27 de desembre del 2009, a les 18:39:00 CET  
Anonymous almogàvers ha dit...

@anònim
Gràcies per l'aclariment ara ho entenc tot:
El Villarato és demagogia barata.
La dedicatòria d'aquesta entrada que critica el Villarato és més demagogia barata.
Tu que critiques la dedicatòria deus estar fent demagògia barata.
I jo que et critico a tu per estar fent demagogia de la demagogia de la dedicatoria sobre la demagògia del Villarato també dec estar fent demagogia barata.

diumenge, 27 de desembre del 2009, a les 19:17:00 CET  
Anonymous Anònim ha dit...

anònim!!!!!!!!
Villaratuuuuu!!!!!
Al bàsquet!!!!!!!!!

diumenge, 27 de desembre del 2009, a les 22:08:00 CET  
Anonymous Anònim ha dit...

RMNBA?

diumenge, 27 de desembre del 2009, a les 23:05:00 CET  
Anonymous Anònim ha dit...

a kkns!

El món a l'inrevès.

Tú parlant de perdre els papers?

LLavors per la mateixa regla de 3, el rayo vallecano va ser el millor equip de la història del futbol del mon mundial al setembre de 1999.

dilluns, 28 de desembre del 2009, a les 9:24:00 CET  
Anonymous kknts ha dit...

JAJAJAJAJAJA
CADA COP MÉS PATÈTIC!!!!
RAYO'99 = BARÇA'09

L'ALCORCONAZO!!!!!!!!!
JAJAJAJAJAJAJJAJA
JJJJAJAAAJJAJAJJAJAJAJAJJAJAJAJJAJAJJA
ME RIO EN TU CARA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
JAJAJJAJAJJAJAJAJJAJAJJAJAJAJJAJAJ
HEXAPATETIC TIO!

i AHIR DE 22 PUNTS!
El VILLARATO DEL BÀSQUET!!!
JAJAJAJAJAJAJAJA

anonim no paris, em parteixo amb tu!!!!!

dilluns, 28 de desembre del 2009, a les 11:01:00 CET  
Anonymous Anònim ha dit...

kkns sembles retrasat.


Avuí fan un especial a Tv3 del Barça. No practiquis massa l'onanisme, recordant el arbitratge de tom hening.

dilluns, 28 de desembre del 2009, a les 12:09:00 CET  
Anonymous RAYO'99 = BARÇA'09 ha dit...

Tom Henning!!!!!
La dedicatòria de l'entrada va per tu!!!!!
Ets un dels que surt amb Iturraldes i Tom Hennings!!!
L'arbitratge d'ahir a Vistalegre un altre robo, suposo!!!!
I el Chorreo al Bernabéu també!!!
Al 2 a 6 també pitava el Henning!!!!!!
PATETIC!!!!
ETS UN PATETIC
ETS UN HEXAPATETIC!!!
NO SAPS PERDRE!!!!
QUE N'APRENGUIS!!!!!
I A L1ALCORCONAZO, també pitava Tom Henning!!!!
A l'anada i a la tornada!!!!!

Per cert, m'he canviat el nom, mola molt més el nou!
JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAA

dilluns, 28 de desembre del 2009, a les 14:35:00 CET  
Anonymous Anònim ha dit...

kkns

Eres el tipic anormal que no sap guanyar.

Ets més antimadridista que barcelonista.

I sí, Gràcies a Tom Hening vau arribar a la final. T'agradi o no.

dilluns, 28 de desembre del 2009, a les 16:22:00 CET  
Anonymous Anònim ha dit...

kkns

avui llegint a mascaró he vist que escriu amb gran simil.litud en els teus arguments.

Ets una barreja de mascaró i roncerdo.

dilluns, 28 de desembre del 2009, a les 16:24:00 CET  
Anonymous RAYO'99 = BARÇA'09 ha dit...

A quina final? n'HEM JUGAT TANTES!!!!
JAJAJAJAJAJAJAJAJA

Tom Henning era l'arbitre D'ALGUN D'AQUEST PARTITS?
MADRID 2 BARÇA 6
MADRID 57 BARÇA 79
ALCORCON 4 MADRID 0
MADRID 1 ALCORCON 0
LIVERPOOL 4 MADRID 0
MADRID 0 LIVERPOOL 1
???

A qui m'assemblo:
"Yo sé perder, tu no sabes ganar"

dilluns, 28 de desembre del 2009, a les 17:10:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici