Les prediccions d’en Roncero: 2a part

Us lliurem la segona part de les profecies “factoria Roncero”.
El partit R. Madrid – Roma no acabà d’anar tal i com pronosticava uns dies abans...

(...) nadie es imprescindible en este Madrid. El escudo es el que pesa, no los nombres. Por eso, prefiero que ante los romanos salgan los que están que muerden. Raúl de 9 siempre enchufa: dos al Valladolid y otros más al Recre. Y Baptista de escudero (Julio, ¡más ardor amigo!) o la opción más remota de ese Higuaín al que se le está borrando la foto feliz de las remontadas del clavo ardiendo...
Con el regreso de Robinho y de Guti, el Madrid recupera el pincel y así veremos menos brocha gorda y más imaginación para derribar el muro de Spalletti, que va de guay pero es italiano, o sea, amarrategui. Además, todos los teoremas que los críticos elaboran en el preámbulo de la gran noche se olvidan del factor más importante: el Bernabéu. Me apuesto lo que quieran a que antes del minuto 15 ya ha caído el 1-0 salvador. Pero no hay que parar. Luego a por el 2-0, el 3-0 y lo que sea. Hay que hacer historia...
Tomás Roncero, diari As, 3/03/08

Fèlix

Mitges veritats

No hi ha res més baix en el mon del periodisme que les mitges veritats. M'explico, a l'As d'avui l'amic Guasch, tantes vegades citat en aquest bloc, es queixa de l'arbritatge que va tenir ahir a la nit el R. Madrid a Roma.
Fins aquí és opinable, probablement els culés no ho veuran així, i els merengues sí, això és el futbol...el problema ve en el moment de citar exemples, explícitament comenta:

" El pianista alemán se lo tomó al Madrid: hay falta del excelente Totti en el 1-1, una tarjeta a Diarra en jugada que no fue ni falta y un tufo local en su tarea que te acaba descentrando."

O la meva tele em va trair o Diarrà no havia d'haver acabat el partit, doncs un minut abans de ser substituit, va engaltar un cop de colze a la cara d'un italià, que la majoria de vegades acaba amb vermella directa, fins i tot els amics comentaristes d'Antena 3 ho van veure, tot i que van comentar que no era exactament un cop de colze, qüestió de dioptries.

Vaja que amic Guasch, o ens mirem tot el partit, o mengem cues de panses, si no passa el que passa, que una vegada més la caguem.

Òscar.