Balances
En la política catalana està de moda parlar de balances fiscals.
I a l'actualitat, Joan Laporta està reben pals per tot arreu.
Pot ser un bon moment per a fer balanç dels seus cinc anys de gestió al capdavant del FC Barcelona.
En un braç, el positiu, cal reconèixer que va recollir el club en un estat lamentable; en tots els aspectes: esportiu, econòmic i social, el Barça post-Gaspart era una ruïna.
Es va refer la situació i en cinc anys s'han guanyat dues lligues i una Champions.
Alguns il·luminats (estil Tomás Guasch) se n'enriuen del que anomenen "minicicle Rijkaard".
Altres, en celebracions de la lliga madridista, cantaven: "Laporta quédate"...
És fer-ne un gra massa, crec.
Els números canten: si en els darrers 50 anys d'història barcelonista (no cal anar més lluny), tots els presidents haguessin guanyat 2 lligues i 1 Champions cada lustre, a hores d'ara seríem el club amb més títols del món.
Les matemàtiques no fallen.
Tanmateix, l'altre braç, el negatiu, malauradament pesa molt.
En els darrers dos anys s'ha agreujat sistemàticament una preocupant imatge d'autocomplaença, de desgovern, de suficiència, per part de la directiva de Laporta.
La sensació que es va perdre molt, que es va perdre massa, amb la marxa de Sandro es una ombra allargada i perillosa.
Ara cal un cop de timó, esperem que sigui en la direcció correcta.
Fèlix
I a l'actualitat, Joan Laporta està reben pals per tot arreu.
Pot ser un bon moment per a fer balanç dels seus cinc anys de gestió al capdavant del FC Barcelona.
En un braç, el positiu, cal reconèixer que va recollir el club en un estat lamentable; en tots els aspectes: esportiu, econòmic i social, el Barça post-Gaspart era una ruïna.
Es va refer la situació i en cinc anys s'han guanyat dues lligues i una Champions.
Alguns il·luminats (estil Tomás Guasch) se n'enriuen del que anomenen "minicicle Rijkaard".
Altres, en celebracions de la lliga madridista, cantaven: "Laporta quédate"...
És fer-ne un gra massa, crec.
Els números canten: si en els darrers 50 anys d'història barcelonista (no cal anar més lluny), tots els presidents haguessin guanyat 2 lligues i 1 Champions cada lustre, a hores d'ara seríem el club amb més títols del món.
Les matemàtiques no fallen.
Tanmateix, l'altre braç, el negatiu, malauradament pesa molt.
En els darrers dos anys s'ha agreujat sistemàticament una preocupant imatge d'autocomplaença, de desgovern, de suficiència, per part de la directiva de Laporta.
La sensació que es va perdre molt, que es va perdre massa, amb la marxa de Sandro es una ombra allargada i perillosa.
Ara cal un cop de timó, esperem que sigui en la direcció correcta.
Fèlix
Etiquetes de comentaris: Laporta, Tomàs Guasch
enviat per Tips de merengue a la/es
8:00
2 comentaris:
Doncs de moment em sembla que la primera cagada: no crec que Guardiola sigui l'home que necessita el Barça ara.
MOURINHO!
Estic d'acord amb Kknts. El temps pot demostrar-nos que estem equivocats, però, a priori, no em pareix Guardiola la millor elecció.
Bernat
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici