De tornada amb els galàctics

Allò veritablement màgic del futbol és l'absoluta ignorància del que passarà en el següent partit, en la propera lliga, en la Champions vinent.
Contràriament, existeix quelcom invariable en el món futbolístic espanyol: el patètic nivell de les columnes del periodista(?) Tomás Guasch, al diari As.
Aquesta és la darrera "perla" que s'ha tret del barret:

Raúl es el ejemplo en el que se mira la cúpula del Barça sotto voce. El Madrid será siempre el espejo en el que se mira el culé. La llegada de Laporta y Sandro Rosell, sobre todo éste, recordó lo mejor del Madrid galáctico. Ronaldinho, aquel gran Etoo, el mejor Deco, el maná en forma de Messi que les cayó del cielo... No tenían el cartel de los Figo, Zidane, Ronaldo o Beckham, pero rompieron con el Barça horroroso que les legó Gaspart.
Se fue Rosell y empezó la decadencia. En los fichajes (ninguno de los últimos está mejorando lo que había; incluso Oleguer daba mejor rendimiento que Thuram) y en el día a día del vestuario. La descomposición del Barça supera de largo la de los galácticos, y no se ha parado aún su caída. O sea que pueden caer más bajo. Antes y ahora estuvo Raúl, en su atalaya. El Barça lo ve y cavila que si Ronaldinho y cía tuviesen la mitad del amor al fútbol y a su club que tiene el 7, otro gallo les cantaría. Hoy vuelven a la Champions y apelan al espíritu del capitán merengue. Pagarían por tener alguno como él. Pero es imposible: cuando Raúl nació se rompió el molde.
Tomás Guasch, diari As, 1/04/08

De tota aquesta propaganda barata antibarcelonista, comentarem un parell de sentències:

La primera:
La descomposición del Barça supera de largo la de los galácticos, y no se ha parado aún su caída.
En què es basa, el Sr. Guasch, per arribar a aquesta afirmació?
Les dades reals, les dades objectives demostren que el "Madrid galàctic" finalitzà en un trieni negre que va passar a la història fosca del madridisme. Mai un equip, des dels temps del mític Di Stéfano, havia encadenat una ratxa de tres temporades sense cap títol important.
Repetim: TRES ANYS!
A l'actualitat, el Barcelona de Laporta i Rijkaard porta un any de sequera. Malauradament, aquesta pot arribar a ser la segona temporada consecutiva; però, el Sr. Guasch haurà d'esperar que algú ens elimini a la Champions i que matemàticament no tinguem opcions a la lliga.
De moment, UN ANY!

La segona:
El Barça lo ve y cavila que si Ronaldinho y cía tuviesen la mitad del amor al fútbol y a su club que tiene el 7, otro gallo les cantaría.
Aquí sí que l'encerta.
Si parlem de nivell d'implicació, Ronaldinho, per desgràcia, està molt lluny de Raúl.
Tanmateix, ens preguntem: aquesta afirmació no seguiria sent vàlida si canviem els noms propis pels de Ronaldo i Xavi, per posar un exemple?
El Sr. Guasch torna a fer trampes, una vegada més.
La comparació coherent hauria de ser Ronaldinho i Ronaldo.
Perquè de jugadors de la casa implicats al màxim amb el projecte, n'hi ha al Madrid... i al Barça.
Perquè cracs brasilers que bescanvien l'èxit esportiu per la mala vida nocturna i s'acaben perdent, n'hi ha hagut al Barcelona... i al Madrid.

Els únics objectius dels escrits(?) del Sr. Guasch són, d'una banda, desprestigiar el Barça, ridiculitzar la directiva, avergonyir els seguidors culers; i, d'altra banda, divinitzar el R. Madrid i el seu entorn.
Per tal d'assolir aquests propòsits li val tot: jugar amb mitges veritats, falsejar la realitat, fer trampes.

Un dels temes centrals del llibre "Tips de merengue" és en Florentimo Pérez i la seva "galàxia blanca".
Tomás Guasch, amb la columna de fa dos dies, torna a posar en escena els famosos galàctics.
Moltes gràcies, qualsevol propaganda és benvinguda; sobretot ara que s'apropa Sant Jordi!

Fèlix