Lliga perduda

Diumenge a la nit vaig anar al llit amb la sensació de que la Lliga, per segon any consecutiu estava perduda. Dilluns pel matí, ja reposat no m’ha canviat la sensació.

Personalment estava convençut de que aquesta segona volta el RM afluixaria, però els meus dubtes eren si el Barça estaria a l’alçada. La resposta és clara i contundent.

Des de la Junta i secretaria tècnica ens venen que hi ha la Champions i que les notes a final de temporada, estic d’acord amb lo segon, però avui per avui no crec que cap culé pensi que l’equip té aspecte de Campió d’Europa.
Anem a pams, l’equip es manté per un Iniesta, un Bojan i un Valdés que es multipliquen, de les vaques sagrades fa mesos que no en tenim notícies, i tot i l’estima pels de casa, amb això és molt complicat guanyar títols importants.

Es hora de fer neteja, rentar la cara al vestidor, i deixar-nos d’autocomplaences, i tot i donar les gràcies pel fet les temporades anteriors ( no aquestes dues darreres), traspassar als que toqui, es diguin com es diguin.

Aquest estiu no ens val amb discursos sobre codis interns, prou d’hipocresia i poca valentia per emprendre solucions, passi el que passi d’aquí a final de temporada, no hi ha lloc per més excuses.

I sort aquesta nit amb el bàsquet (algun dia en parlarem...) i el futbol.

Òscar.