Black Power

Fa uns dies, en el Grand Prix de Londres d'atletisme, en una prova de llarga distància, vaig quedar bocabadat.
A mitjans de cursa, s'havien format dos grupets ben definits: en el primer hi havia una dotzena de corredors de color, a certa distància un segon grupet, més reduït, d'atletes, tots blancs.
Molt clarificador.
Si parlem de velocistes, més del mateix, no hi ha color; o millor dit, n'hi ha un: el negre.
Ells són, genèticament, més alts, més forts, més atletes.

Al Barcelona, amb Eto'o i Thuram en plena forma, més Henry, més Touré Yaya (Big Yaya!), més Abidal, s'ha guanyat en fortalesa física, s'ha millorat en múscul, en recuperació, en pressió, s'han guanyat centímetres d'alçada i, per tant, es millora el joc aeri.
I tots en surtiran beneficiats.
Jugadors de toc, Ronaldinho, Xavi, Deco, Iniesta, tindran més temps per pensar, per crear, aniran més descansats.

A can Barça, ha arribat el Black Power!


Fèlix