Portades

Resulta curiós comprovar com poden canviar els mitjans de comunicació en funció d'un resultat o d'un altre. Sense el gol de Xavi, la portada de Marca segur que hauria anat en la línia de les dos anteriors. O fent sang de la desfeta blaugrana. O amb una foto de la Cibeles.
Perquè si el Barça no aprofitava la derrota del Madrid, realment era per a traure-ho en portada.

Però no, a falta de no res per acabar el partit, la pilota capritxosa va entrar a la porteria.
Jo ja havia apagat la ràdio, de pura desesperació. I mirava el teletext, com Txiqui Beguiristain. I en un momento dado, com diria el gurú holandés, la tele va començar a parpadejar. Alegria.

Suposo que per a molts periodistes no, perquè que ja tenien la feina quasi feta -amb la crònica de la desfeta-, i els va tocar rectificar.
Igual que els va tocar als de Marca rectificar les seves anteriors portades. Afirmar que la lliga està vista per a sentència quan acabem de començar la segona volta, és molt agossarat. A això alguns li'n diuen prepotència. O inconsciència.
Perquè la truita pot donar-se la volta inesperadament, i el que estava sentenciat, ressucitar.

Joja ho vaig dir. Atenció al Madrid amb els equips petits.
I atenció als equips de Schuster amb les segones voltes, que se'ls fan molt llargues.
No vol dir que al final no guanyin la lliga (és més que possible), però jo encara confio en aquest Barça.
Rectifico: jo encara confio en el Barça que ha de venir: Eto'o.