Robinho no era Pelé?

Quan ara fa dos anys, Robinho debutà amb la samarreta blanca contra el Cadis, la premsa blanca directament va embogir.
Alguns pronosticaren que el brasiler guanyaria cinc pilotes d'or en els propers deu anys, altres s'atreviren a publicar:

"Y DIOS CREÓ A ROBINHO"

En Tomás Roncero, al capdavant dels més agosarats, ens deixà autèntiques "perles", de l'estil:

"Esa libélula de ébano que nos hechizó en Cádiz hasta el extremo de consensuar una equiparación unánime con la figura de Pelé".

A l'actualitat, la rebel·lia de Robinho l'ha convertit en un molest gra al cul, fins el punt de convertir-lo, de la nit al dia, en un mediocre sense criteri:

(...) Y digo más. ¿Por qué no ha habido ningún otro club que se haya sumado a la puja para fichar al brasileño? Milán, Inter, Juventus, Manchester, Arsenal, Bayern y Liverpool no han movido ficha. Si Robinho fuese el futuro mejor jugador del mundo se habrían lanzado como locos a por él. Va ser que no. Por eso el chaval debe centrarse, asumir su error y ganarse de nuevo al Bernabéu.
Tomás Roncero, diari AS, 30/08/08

Fèlix

Al grup C!

Aquest any crec que no hi ha discussió possible:
miri com es miri, el Barça ha tingut molta sort en el sorteig de la Champions!
Millor!
És important de cara a la primera posició de grup, que garanteix la tornada a casa, i de cara a la possible dosificació dels jugadors.

Fèlix

Límit 12 hores

EL JUGADOR HA FIRMADO UNA AMPLIACIÓN Y MEJORA DE CONTRATO
Cazorla renueva con el Villarreal
Santi Cazorla ha renovado su contrato con el Villarreal la pasada madrugada cuando su llegada al Real Madrid parecía cerrada. El conjunto blanco tuvo dos horas para responder a la contraoferta amarilla, pero no entró en la puja y el asturiano seguirá en la disciplina castellonense. Fernando Roig y el propio Cazorla confirmaron en rueda de prensa que el campeón de Europa seguirá ligado al 'submarino amarillo'. (...)
Bruno Llamas, diari Marca, 27/08/08

AMPLÍA SU CONTRATO CON EL VALENCIA HASTA 2014
Villa renueva
David Villa ha llegado a un acuerdo con el Valencia por el que amplía su contrato hasta 2014 y cobrará algo más de tres millones de euros por temporada. El club le hizo esta contraoferta tras rechazar la del Real Madrid de 40 millones y Javi García o Saviola por él. Fuentes del club confirmaron a MARCA.com que esta tarde a las 18:00 horas se hará oficial la renovación del 'Guaje' por el Valencia. (...)
Diego Picó, diari Marca, 27/08/08

En Santi Cazorla, en només 12 hores, ha fet un veritable viatge llampec:
Vila-real - Madrid - Vila-real
I el "cas Villa" pot anar pel mateix camí!
Entre tots dos jugadors, en poques hores, s'han encarregat de destrossar la portada Marca d'avui
Segons sembla, Robinho ha obert la caixa dels trons i, d'aquí al diumenge vinent, ens esperen uns dies molt mogudets, especialment si els diaris de la capital segueixen en aquest estat d'esquizofrènia...
Restarem atents.

Fèlix

Beure de la teva pròpia medicina

Durant els darrers mesos, el Madrid de Calderón ha intentat fitxar Cristiano Ronaldo provocant que aquest fes un pas endavant i es declarés en rebel·lia.
La temporada passada ho van intentar amb Cesc i Kaká.
Així funcionava, també, el Madrid de Florentino Pérez.
Així van arribar Zidane o Ronaldo, entre d'altres.

Ahir, Robinho els va fer beure de la seva medecina:

"He cumplido un ciclo y quiero ir al Chelsea"

Quan et mous en un joc, perillós com aquest, s’ha de saber guanyar i s’ha de saber perdre.
Si es van aplaudir, en el seu moment, les decisions de Ronaldo, Zidane o Figo, si s’ha estat animant Cristiano Ronaldo perquè segueixi el mateix camí; ara, no és coherent, no és esportiu, que es carregui contra Robinho o els seus representants.

Desgraciadament, ja han sortit les primeres veus (directius i periodistes) que clamen al cel contra la decisió del brasiler i el seu cercle.
Suposo que no deuen conèixer aquell refrany espanyol que diu:

“Donde las dan, las toman”

Fèlix

Proper partit: a enllestir la feina

Lliga de Campions: WISLA - FC BARCELONA
Data: 26-08-08
Hora: 20:45h
Estadi: Estadi Wisla

"Blanco y en botella: Alves"

Ha estat gairebé sense voler.
Revisant l'hemeroteca, per tal de cercar què va escriure el sempre clarivident Tomás Roncero respecte el fitxatge de l'ara ja ex-madridista Baptista, he trobat aquesta perla:

Bernd Schuster vio por televisión, hace dos semanas, la última media hora del Sevilla-Atlético de Madrid. A pesar del triunfo de los hombres de Aguirre, se quedó deslumbrado con el arreón final de Daniel Alves. A su gente de confianza les comentó lo siguiente tras esa demostración del brasileño: "Es un futbolista superlativo. Él sólo se lleva a seis rivales por delante hasta llegar al área rival. Es defensa, medio y extremo. Está en todas partes. Necesitamos un jugador de ese despliegue físico para la próxima temporada". El deseo del entrenador alemán es tan firme que ya es conocido por Calderón y por Mijatovic, que ya el verano pasado tantearon esa posibilidad cuando el Sevilla y el Chelsea rompieron sus negociaciones para contratar al multiusos que ha ganado con el equipo hispalense cinco títulos en dos años.
El Madrid tenía previsto hacer un fuerte desembolso por Cristiano Ronaldo, el sueño inalcanzable (por el momento) de Calderón. Ese dinero será destinado a cubrir las tres grandes peticiones de Schuster: un nueve (Huntelaar es el favorito), un medio (Diego es el mejor colocado ahora) y un lateral (Alves). El verano pasado, Del Nido le confesó a su colega del Bernabéu en una conversación informal antes de empezar la Liga esto: "Ramón, por menos de 40 millones no os lo puedo vender porque mi afición no lo perdonaría". Eso enfrío cualquier interés posterior. (...)
Además, Alves es tan polivalente que puede jugar como extremo derecho, puesto que en la actual plantilla sólo puede cubrir Balboa, con el que el técnico germano apenas ha contado. El Madrid es consciente de que debe negociar con el Sevilla una rescisión a la baja de la cláusula de Alves (60 millones de euros), y el punto de encuentro podría estar en torno a los 30.
A favor del crack sevillista también está su edad (cumplirá 25 años el 6 de mayo, víspera del Madrid-Barça que decidirá la Liga) y que siempre entró bien por los ojos de toda la afición madridista. De hecho, en las encuestas privadas que el club maneja en torno a fichajes de futuro, Alves siempre sale entre los mejor valorados.
Último dato que alimenta la operación. Schuster confesó en la entrevista publicada en AS que su presidente le ha dicho que él dará luz verde a los fichajes de esta próxima temporada. Y en este caso más que una sugerencia es casi una exigencia del alemán. Blanco y en botella Alves.
Tomás Roncero, diari AS, 4/04/08

Fèlix

Quina barra !!!

Després de l'estiu que ens han donat i els seus comentaris en relació a que Cristiano Ronaldo l'haurien de deixar anar al R. Madrid, aquí teniu la perla d'avui en relació a Robinho:

"La cuestión es sencilla. Hay que acabar con esa moda antiética de que el jugador sufra un ataque de amnesia olvidándose de cuándo acaban sus contratos y elijan a la carta la hora de abandonar a esos clubes que le han estado pagando religiosamente."
As, 14.08.08, Tomás Roncero.

La nula objectivitat, és un insult per la inteligència humana.

Oscar.

Ens juguem la Champions!

El canvi de discurs

En l'anterior entrada pronosticàvem un canvi de discurs per part de Tomás Roncero, després del "NO" de Cristiano Ronaldo.
No s'ha fet esperar.

Hoy esperan a Cristiano en Carrington, donde los empleados ya ni se acuerdan de si el portugués tiene el pelo rubio, moreno o color zanahoria. Lógico. Todavía estábamos en primavera la última vez que se dignó a pasar por allí. Ayer me puse a hacer cuentas con los días que lleva de vacaciones el 'esclavo' Cristiano desde que Portugal cayese eliminada de la Eurocopa el 19 de junio. Fíjense. Al muchacho le ha dado tiempo a irse a Cerdeña con su ex novia española, volar a Los Ángeles con su hermano para relajarse en las piscinas suntuosas de Beverly Hills, ir de fin de semana a sus mansiones de El Algarve y Sintra, perderse en el yate por el Mediterráneo, parar en Capri a comer con unos colegas y preguntarle sobre el Madrid a Cannavaro en una fiesta chill out, operarse del tobillo a la carta (casi veinte días después de cuando debió hacerlo) y visitar dos veces Amsterdam a pasar consulta. Claro, le ha dado tiempo a todo eso y más porque se ha tirado 51 días de vacaciones... (...)
Tomás Roncero, diari AS, 8/08/08

Fèlix

CR7

39 portades del diari Marca (gràcies dfons pel recompte), més unes quantes del diari As.
Rius de tinta, lloances extremes.
Polèmiques infumables amb Ferguson, el Manchester o qualsevol que s'atrevís a criticar el fitxatge del portuguès.
Minuts i més minuts als telenotícies de totes les cadenes estatals.
... i, finalment, Cristiano Ronaldo diu "NO" al Madrid.

Sortosament, d'aquí a unes hores comencen les olimpíades i, potser, tindrem els "Men in White" ocupats per un temps!

Per cert, no me'n puc estar!
En Tomás Roncero haurà de canviar de discurs...
Això és el que va escriure en el seu bloc únicament fa dos dies:

(...) Sólo falta que venga Cristiano Ronaldo para que el Madrid tenga la plantilla más completa y cualificada de Europa. Por mucho que digan del portugués me parece el jugador mas desequilibrante en estos momentos y su velocidad endiablada le dará al Madrid de Schuster esa quinta velocidad que necesita para poder aspirar a ganar la Champions. Cristiano está como loco por venir y eso ratifica una vez mas el poder de atracción de este Madrid al que quieren venir todos los jugadores, incluso aunque lo último que hayan hecho haya sido ganar la Copa de Eurocopa y la Premier en otro club. Cristiano sabe de esto y su fichaje será la guinda de un pastel inmejorable…

Fèlix

En Xavi i la selecció espanyola

El 18 d'agost farà 10 anys del debut de Xavi Hernández amb el primer equip del FC Barcelona.
Al llarg d'aquests anys, n'ha vist de tots colors, i el de Terrassa, sense fer gaire soroll, s'ha convertit en un referent del vestidor blaugrana.
Darrerament, el segon capità del Barça no s'ha mossegat la llengua i ha opinat de diferents temes: les noves sensacions amb Pep Guardiola, el cas Eto'o, la selecció espanyola...

Entre tantes entrevistes, m'han cridat l'atenció unes declaracions on afirmava que es considera més ben valorat com a jugador a la selecció espanyola que amb el Barcelona.
Malauradament, molt sovint la gent té tendència a apreciar més allò que ve de fora que no pas el que tenim a casa; i en el món del futbol, i a can Barça en particular, això no és cap excepció.
Però, aquest és l'unic motiu?
A mi molts cops m'ha sorprès la constància amb què Xavi jugava amb l'onze de Luis Aragonés.
Constància que a vegades he notat a faltar amb el Barcelona, on ha alternat grans moments (sense anar més lluny, al final de la temporada passada va ser decisiu amb gols que van representar molts punts) amb èpoques de desparicions sonades (partits claus en què senzillament no hi és).

En cap cas vull entrar en política, entenc que la motivació del jugador és la mateixa jugui on jugui; tanmateix, en Xavi s'hauria de preguntar si la causa de sentir-se més ben valorat quan juga amb "la Roja" no és perquè hi juga millor...
I no cal entrar en cap "caça de bruixes", la justificació pot ser tan simple com que el sistema de joc de Luis Aragonés li escau a la perfecció.

Fèlix

Va de cartes

Fa uns dies va ser la carta de Ronaldinho.
Ahir li tocà a Oleguer.
Aquestes són les seves paraules de comiat:

Quan vaig aterrar al Camp Nou vaig veure com un dels meus grans somnis es feia realitat. Des de petit somiava portar la samarreta del Barça; m'imaginava el Camp Nou ple a vessar i jo jugant per aconseguir el títol de Lliga, envoltat de grandíssims jugadors, i contribuint a aconseguir-lo amb un, dos o tres gols. Evidentment, no tot és possible, però el que pocs anys abans no era més que un somni, un 13 de novembre del 2002 es va fer realitat: jugar al Barça i poder celebrar, amb tot el barcelonisme, els èxits de l'equip.Vaig arribar sense fer soroll, amb voluntat d'aprendre i donar el màxim de mi per poder continuar amb el somni. Sent conscient de les meves mancances i virtuts, però sobretot tenint present que el que em permetia jugar en aquest equip eren les ganes de fer-ho bé i el sentiment que et fa donar-ho tot al camp. Ja se sap, hi ha dies que et surten millor les coses i altres pitjor però la voluntat de millorar i l'esforç han estat companyes de viatge inseparables durant tot aquest temps. Uns anys en què he pogut gaudir d'experiències inoblidables, com ara les celebracions dels títols pels carrers de Barcelona o al Camp Nou o la consecució de la Lliga de Campions a París. Però aquests moments no serien res sense els petits detalls que els acompanyen: les mostres d'alegria, el suport i l'escalfor de la gent, la complicitat amb els companys, les bromes, les abraçades i sobretot saber que cada títol ha estat la culminació d'un any de treball, caminant junts equip i afició.Gràcies a tots aquells que han compartit amb mi aquestes experiències i sense els quals no haurien estat possible.He intentat mostrar-me tal com sóc. He procurat actuar amb professionalitat i amb coherència amb les meves idees. No m'ha agradat mai ser al centre de l'atenció mediàtica però no per això renuncio a expressar els meus pensaments. Tots tenim els nostres i és bo poder-los expressar i discutir lliurement i de manera respectuosa per conèixer els altres i posar-nos a la seva pell. Crec que és la millor manera per avançar cap a una societat tolerant.Sovint, les meves declaracions s'han utilitzat per crear polèmiques, s'ha volgut llegir entre línies coses que no he dit o s'han fet interpretacions fora del context en què van ser dites. Al llarg d'aquests anys, simplement he expressat la meva voluntat de millorar la societat en què vivim, encara plena d'injustícies, desigualtats i problemes per solucionar.Gràcies a tots aquells que han fet un esforç per entendre'm i respectar-me, hagin compartit la meva opinió o no.M'acomiado, doncs, amb una carta, sense fer soroll, tal com vaig arribar. Marxo a Amsterdam a viure una nova experiència vital i on espero poder gaudir dels minuts que no he tingut en els darrers temps i ajudar el meu nou equip a aconseguir èxits. Crec que és el moment de fer-ho i una bona oportunitat per conèixer altres cultures, altres idiomes, un club diferent, nous companys… En definitiva, un bon camí per continuar creixent en tots els sentits.Així doncs, només em queda dir-vos que seré entre els milions de caps anònims per celebrar junts els èxits de l'equip dels meus somnis. Gràcies per tot i fins sempre.
Una abraçada,

Oleguer