I jo que era optimista abans del partit. Pensava que a aquests jugadors encara els quedaria una mica de vergonya torera i que es deixarien el fetge en el camp. Pensava que Laporta, que havia demanat abans del partit un 0-5, els hauria cantat les quaranta per tal d'aconseguir un bon resultat. Pensava que Rijkaard, que ha aconseguit molt bons resultats durant aquests anys al cpadavant del Barça, voldria acomiadar-se del futbol espanyol amb una bona imatge.
Doncs no, la realitat pot ser infinitament cruel. Una actitud de vergonya, uns jugadors avorrits i que van jugar per cobrir l'expedient, un equip mort des de l'inici, que s'enfrontava al campió...
No es pot posar cap però a la victòria del Madrid. Per una jugada o una altra, estava clar que el Madrid acabaria guanyant. Això sí, no puc estar-me de denunciar la lamentable actuació arbitral, que no va influir en el partit però que encara cabreja més a l'aficionat culé. Si no era necessari escombrar cap a casa per a aconseguir la victòria, perquè de moltes de les decisions arbitrals? Sóc l'únic que veu falta de Guti a Márquez en el primer gol? O la falta inventada de Sergio Ramos (amb tarjeta a Touré) que dona pas al segon gol? O una agressió mútua (per dir-ho d'alguna manera) entre Marcelo i Valdés, saldada amb targeta per al porter blaugrana? O un penalti de Puyol, que fins i tot els comentaristes de T5 van reconèixer que no era?
En fi, l'últim que voldria és que l'actuació arbitral ens pugui servir d'excusa. No, veient els primers 5 minuts de partit, es podia saber amb certesa que el Barça anava a palmar. El gol de Robben, tot i venir d'una falta inexistent, és una cantada monumental de la defensa. Per tant, l'actuació arbitral no justifica, en cap cas, la derrota del Barça.
Afortunadament no ens va caure un 5-0. Felicitats al Madrid, que s'ho mereix.
Etiquetes de comentaris: Barça, Real Madrid