dimecres, 30 d’abril de 2008

Dia 0

Portada d'As i article del seu subdirector, per a començar el dia 0 d'aquest nou Barça. Tots coincidim, crec, en que tot i fer un bon partit, l'equip i el club necessiten una reestructuració profunda.
Tots coincidim, crec, en que As i Tomàs Guasch són uns (perdó) malparits.


¡Y todavía falta el pasillo...!

Tomás Guasch | 30/04/2008

Podía sonar la flauta, pero era difícil y eso que no hemos visto al gran Manchester (si es que existe) ni en Barcelona ni ayer. Podía sonar la flauta, pero había que tener un flautista y el Barça no lo tiene. El más parecido dimitió hace un tiempo; igual vio el partido en el gimnasio. El primer equipo medio serio que se le ha cruzado en Europa le ha derrotado. Lógico. Tampoco aquí le ha ganado a nadie los partidos importantes estos dos últimos años. ¿Por qué iba a hacerlo ayer?

Había pistas. Sus resultados en sus cinco últimas apariciones europeas fueron tres 1-0 a dos equipillos: el Celtic (vuelta en el Camp Nou) y dos al Schalke, otra broma. Al United sin Vidic, su mejor defensa, ni uno ni medio gol. Como a Getafe, Espanyol, Deportivo... Con uno solo hubiese cazado el empate que le valía. Total, que se vayan preparando Guardiola, Lahm, Coloccini y varios otros, que la vida sigue. Dos títulos perdidos en tres días y final del ciclo más corto del mundo: dos Ligas (como el Athletic de Sarabia) y una Champions, como el Marsella. O el Steaua. La Tercera debe esperar y nos quedamos como estábamos: con Guti con más Copas de Europa que el Barça. 3-2. ¡Y todavía falta el pasillo!

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte, 26 d’abril de 2008

No comment

Yo hice una promesa parecida...Hugo Gatti | 26/04/2008

Dice Ramos que si no ganan la Liga se corta una pierna. Eso me recuerda a lo que prometí yo hace dos temporadas. El Barça aventajaba en ocho puntos al Madrid y quedaban 14 jornadas. Roberto Carlos y los capitanes tuvieron una reunión con Florentino Pérez y le prometieron la Liga. Soy hincha de aquel Madrid de los Galácticos y dije que me pegaba un tiro en el centro del Bernabéu si no la ganaban porque tenía mucha fe. Después de eso ganaron ocho partidos seguidos pero faltando poco campeonato Baptista hizo para el Sevilla el 2-2 ante el Madrid y eso le dio la Liga al Barça. Yo iba a pegarme ese disparo pero Florentino me frenó y me dijo que mientras él estuviese nadie se disparaba en el estadio blanco...

Lo de Ramos no es tan grave como lo mío porque el Madrid ya es campeón. Por lo menos tuvo las pelotas de decir que iban a ser campeones. Ninguno de sus compañeros lo ha dicho aún y todos siguen declarando que esperan al próximo partido. No tuvieron el valor de decir lo que todos sabemos, por eso Sergio me cae bien. Le pone un poco de chispa y se moja. De todas formas, si no ganan la Liga Ramos igual se cortará la pierna, pero Calderón y el resto del equipo deberían irse de España... Por cierto, me gusta que quiera besar a los leones y a la diosa Cibeles. Allí no tendría que subir sólo Raúl, sino también sus soldados, para que no parezca que sólo gana él. Al fin y al cabo, este meritorio triunfo es de toda la plantilla.

Etiquetes de comentaris:

divendres, 25 d’abril de 2008

Jugadors clau


L'endemà de la reaparició de Lionel Messi després de la seva darrera lesió, vaig llegir algun titular de l'estil:
"Necessitem 11 Messis"
Es justificava l'afirmació pel fet que es tractava de l'únic jugador blaugrana que causava veritable sensació de perill amb la pilota als peus, l'únic que encarava contraris, l'únic que ho intentava.

Segurament aquest ha estat un dels problemes del Barça en les darreres dues temporades; fet que caldrà analitzar i solucionar cara l'any vinent.
Tanmateix, d'aquí a demanar 11 Messis hi ha un món.
No es pot caure en la idea, per a mi del tot errònia, de creure que un equip amb molts jugadors d'atac, amb molts jugadors de toc, és un equip guanyador, al més pur estil "Florentino" i els seus cromos galàctics.

És necessari compensar línies; cal tenir jugadors de lluita, recuperadors, forts en el joc aeri, contundents en el tall...
En resum, es necessiten més jugadors com en Yaya Touré.
I com ell, no en tenim més: ni Xavi, ni Iniesta, ni Edmilson, ni l'actual Deco, ni Márquez reconvertit; cap dels migcampistes del Barcelona poden suplir la feina del de Costa d'Ivori.

La meva opinió és que el fitxatge de Touré ha estat el millor dels darrers anys.
Us recomano l'article de Javier Gascón a "El Mundo Deportivo":
"Touré es enorme"

Fèlix

dijous, 24 d’abril de 2008

Llevant-se les caretes

Atenció a la portada de Marca. Més clar, aigua.

"Y pese a tanto revolutum, han caído dos Ligas consecutivas, hazaña que no acontecía desde hace dos décadas. Por eso este verano nadie se va a volver loco en la casa del campeón. Un gran nueve para que Ruud pueda lesionarse sin mala conciencia y un gran regista, un todoterreno que se haga respetar en la medular. Un Redondo cruzado con Stielike y Pirri. ¿Pero eso existe en el mercado?"
Tomàs Roncero, 24/04/2008
És evident que el Madrid té moltes, moltes, moltes possibilitats de guanyar, però parlar amb aquesta seguretat no és ser una mica prepotent?

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts, 22 d’abril de 2008

Signatura de llibres

Per Sant Jordi, s'ha de regalar un llibre (preferiblement "Tips de merengue", si encara no el teniu) i una rosa (com us agradi i a qui us agradi).

Els autors de
"Tips de merengue" signaran llibres a la plaça Mercadal de Reus, de 6 a 8 de la tarda, amb altres autors reusencs.

Us hi esperem!

... i, una mica més tard:
Força Barça!

Etiquetes de comentaris: , , ,

dilluns, 21 d’abril de 2008

Sant Jordi 2008



Aquest Sant Jordi: llibres, roses... i futbol.

Al vespre, semifinal anada de la Champions:
FC Barcelona - Manchester United

I, si encara no el tens, no esperis més,
regala't "Tips de merengue"!


Etiquetes de comentaris: ,

dimecres, 16 d’abril de 2008

Un nou bloc i una enquesta

A vegades convé deixar-se de mirar una estona el propi melic i analitzar com ens veuen des de fora.
Molt interessant m'ha semblat l'enquesta als lectors d'
as.com sobre els mals del Barcelona:

¿Quien tiene la culpa de los problemas del Barça?

Per cert, els amics de "Tips de merengue" estem d'enhorabona.
Un dels nostres "periodistes" preferits, Tomás Roncero, estrena bloc:

http://blogs.as.com/tomas_roncero/

I ho fa a "lo gran": menystenint Xavi, Puyol i Iniesta; amb els seus habituals tics masclistes; amb la prepotència de sempre, etcètera.

Com diuen en altres contrades:
"¡Éramos pocos y parió la abuela!"

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , ,

divendres, 11 d’abril de 2008

Qüestió d’implicació

Fa molts mesos que els culés parlem sobre el tema de la implicació dels jugadors. Molts de nosaltres mirem la pedrera alhora de buscar exemples, i critiquem als jugadors vinguts de fora que titllem de pesseters i poc implicats en el projecte.

Donades les circumstàncies actuals, la crítica es torna més agra, i tots dirigim les mirades cap a jugadors en concret que havent de ser pals de paller, són més aviat pals a les rodes de l’equip.

Llegint la premsa d’avui, he vist una dada que m’ha fet pensar, entre els tres equips anglesos classificats per les semifinals de la Champions, han jugat algun minut a quarts de final 4 anglesos, la resta jugadors foranis, és a dir que de nois de la pedrera, ben pocs.

Aquest fet, conjuntament amb l’entrega vista en els partits de quarts per part de Liverpool, Chelsea i Manchester em fa pensar que probablement en el futbol actual, no cal fer bandera de la nacionalitat dels nostres jugadors, sinó exigir professionalitat, sacrifici i implicació, siguin catalans, espanyols, francesos o japonesos.

Pot ser el que he dit és una obvietat, però no estaria de més recordar-li al vestidor blaugrana.

Òscar

Etiquetes de comentaris: ,

dijous, 10 d’abril de 2008

Per fi una campanya a favor!


Ens adherim a la proposta de "El Mundo Deportivo"!
Mentre hi ha Messi, hi ha esperança!
Força Barça!

Fèlix

dimecres, 9 d’abril de 2008

Lesionats o apartats?

El president de la comissió econòmica del Barcelona, Sala Martín, s'ha despenjat amb unes declaracions on afirma que alguns jugadors (les ovelles negres) no estan lesionats, sinó apartats de la resta de l'equip.

Audio:
"Alguns jugadors estan apartats" - Catalunya Ràdio


Quina mala maror en un dia en què ens juguem la temporada!
A l'espera de Messi, confiem en la professionalitat de l'11 blaugrana d'aquesta nit...


Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimarts, 8 d’abril de 2008

Reflexions en veu alta

A què ve el to pujat de les declaracions del president Laporta als penyistes?
Es necessita un cop de timó a nivell d'entrenador? I a nivell de secretaria tècnica? I a nivell de president?
És Guardiola el perfil d'entrenador més convenient? O ens cal més mà dura al vestidor? Potser Mourinho?
Què fem amb Ronaldinho?
Amb la quantitat d'internacionals i de diners invertits en la construcció d'aquest equip, com es pot dependre tant de la presència de Messi?
I, en absència del crac argentí, com dimonis pot ser que acabem depenent dels gols de Bojan, un nen de 17 anys?
Cal fer una neteja àmplia de la plantilla o només alguns retocs?
És normal la plaga de lesions que pateix el Barcelona any rere any? O cal plantejar-se canvis en la preparació física?
Són imprescindibles les gires d'estiu? O ens podem estalviar els diners d'aquestes maleïdes excursions i fer una pretemporada com cal?
Es mereixien la mocadorada?
Qui són els culpables de tot plegat?
Laporta? Txiqui? Rijkaard? Els jugadors? Les "ovelles negres"? L'entorn? Tothom?

Mil preguntes.
Una cosa certa: amb els jugadors que té el Barça a l'actualitat, és una vergonya ser on som.

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , ,

dijous, 3 d’abril de 2008

De tornada amb els galàctics

Allò veritablement màgic del futbol és l'absoluta ignorància del que passarà en el següent partit, en la propera lliga, en la Champions vinent.
Contràriament, existeix quelcom invariable en el món futbolístic espanyol: el patètic nivell de les columnes del periodista(?) Tomás Guasch, al diari As.
Aquesta és la darrera "perla" que s'ha tret del barret:

Raúl es el ejemplo en el que se mira la cúpula del Barça sotto voce. El Madrid será siempre el espejo en el que se mira el culé. La llegada de Laporta y Sandro Rosell, sobre todo éste, recordó lo mejor del Madrid galáctico. Ronaldinho, aquel gran Etoo, el mejor Deco, el maná en forma de Messi que les cayó del cielo... No tenían el cartel de los Figo, Zidane, Ronaldo o Beckham, pero rompieron con el Barça horroroso que les legó Gaspart.
Se fue Rosell y empezó la decadencia. En los fichajes (ninguno de los últimos está mejorando lo que había; incluso Oleguer daba mejor rendimiento que Thuram) y en el día a día del vestuario. La descomposición del Barça supera de largo la de los galácticos, y no se ha parado aún su caída. O sea que pueden caer más bajo. Antes y ahora estuvo Raúl, en su atalaya. El Barça lo ve y cavila que si Ronaldinho y cía tuviesen la mitad del amor al fútbol y a su club que tiene el 7, otro gallo les cantaría. Hoy vuelven a la Champions y apelan al espíritu del capitán merengue. Pagarían por tener alguno como él. Pero es imposible: cuando Raúl nació se rompió el molde.
Tomás Guasch, diari As, 1/04/08

De tota aquesta propaganda barata antibarcelonista, comentarem un parell de sentències:

La primera:
La descomposición del Barça supera de largo la de los galácticos, y no se ha parado aún su caída.
En què es basa, el Sr. Guasch, per arribar a aquesta afirmació?
Les dades reals, les dades objectives demostren que el "Madrid galàctic" finalitzà en un trieni negre que va passar a la història fosca del madridisme. Mai un equip, des dels temps del mític Di Stéfano, havia encadenat una ratxa de tres temporades sense cap títol important.
Repetim: TRES ANYS!
A l'actualitat, el Barcelona de Laporta i Rijkaard porta un any de sequera. Malauradament, aquesta pot arribar a ser la segona temporada consecutiva; però, el Sr. Guasch haurà d'esperar que algú ens elimini a la Champions i que matemàticament no tinguem opcions a la lliga.
De moment, UN ANY!

La segona:
El Barça lo ve y cavila que si Ronaldinho y cía tuviesen la mitad del amor al fútbol y a su club que tiene el 7, otro gallo les cantaría.
Aquí sí que l'encerta.
Si parlem de nivell d'implicació, Ronaldinho, per desgràcia, està molt lluny de Raúl.
Tanmateix, ens preguntem: aquesta afirmació no seguiria sent vàlida si canviem els noms propis pels de Ronaldo i Xavi, per posar un exemple?
El Sr. Guasch torna a fer trampes, una vegada més.
La comparació coherent hauria de ser Ronaldinho i Ronaldo.
Perquè de jugadors de la casa implicats al màxim amb el projecte, n'hi ha al Madrid... i al Barça.
Perquè cracs brasilers que bescanvien l'èxit esportiu per la mala vida nocturna i s'acaben perdent, n'hi ha hagut al Barcelona... i al Madrid.

Els únics objectius dels escrits(?) del Sr. Guasch són, d'una banda, desprestigiar el Barça, ridiculitzar la directiva, avergonyir els seguidors culers; i, d'altra banda, divinitzar el R. Madrid i el seu entorn.
Per tal d'assolir aquests propòsits li val tot: jugar amb mitges veritats, falsejar la realitat, fer trampes.

Un dels temes centrals del llibre "Tips de merengue" és en Florentimo Pérez i la seva "galàxia blanca".
Tomás Guasch, amb la columna de fa dos dies, torna a posar en escena els famosos galàctics.
Moltes gràcies, qualsevol propaganda és benvinguda; sobretot ara que s'apropa Sant Jordi!

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dimecres, 2 d’abril de 2008

No comment

El franki franki

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts, 1 d’abril de 2008

Lliga perduda

Diumenge a la nit vaig anar al llit amb la sensació de que la Lliga, per segon any consecutiu estava perduda. Dilluns pel matí, ja reposat no m’ha canviat la sensació.

Personalment estava convençut de que aquesta segona volta el RM afluixaria, però els meus dubtes eren si el Barça estaria a l’alçada. La resposta és clara i contundent.

Des de la Junta i secretaria tècnica ens venen que hi ha la Champions i que les notes a final de temporada, estic d’acord amb lo segon, però avui per avui no crec que cap culé pensi que l’equip té aspecte de Campió d’Europa.
Anem a pams, l’equip es manté per un Iniesta, un Bojan i un Valdés que es multipliquen, de les vaques sagrades fa mesos que no en tenim notícies, i tot i l’estima pels de casa, amb això és molt complicat guanyar títols importants.

Es hora de fer neteja, rentar la cara al vestidor, i deixar-nos d’autocomplaences, i tot i donar les gràcies pel fet les temporades anteriors ( no aquestes dues darreres), traspassar als que toqui, es diguin com es diguin.

Aquest estiu no ens val amb discursos sobre codis interns, prou d’hipocresia i poca valentia per emprendre solucions, passi el que passi d’aquí a final de temporada, no hi ha lloc per més excuses.

I sort aquesta nit amb el bàsquet (algun dia en parlarem...) i el futbol.

Òscar.

Etiquetes de comentaris: ,