dimarts, 30 d’octubre de 2007

Minut 65

Jornada 1: R. Madrid – At. Madrid
2-1 Sneijder (79')

Jornada 2: Vila-real – R. Madrid
0-4 Sneijder (72')
0-5 Guti (79')

Jornada 3: R. Madrid – Almeria
2-0 Sneijder (67')
3-1 Higuaín (87')

Jornada 4: Valladolid – R. Madrid
1-1 Saviola (85')

Jornada 5: R. Madrid – Betis
1-0 Raúl (66')
2-0 Baptista (84')

Jornada 6: Getafe – R. Madrid
0-1 Sergio Ramos (65')

Jornada 7: R. Madrid – Recreativo
1-0 Van Nistelrooy (72')
2-0 Higuaín (90')

Jornada 8: Espanyol – R. Madrid
2-1 Sergio Ramos (90')

Jornada 9: R. Madrid – Deportivo
2-1 Raúl (78')
3-1 Robinho (85')

Suposo que ja imagineu per on vaig...
El Madrid porta molts partits que sembla començar a jugar a partir del minut 65.
I s’ha de reconèixer que li funciona.
A la lliga de campions, contra Werder Bremen i Olympiacos, la història es repeteix...
I al tram final de la lliga passada, més del mateix.
Així que ja ho veieu, mentre que cap entrenador rival trobi l’antídot, a partir dels 20 minuts de la segona part, tots a tremolar!

Fèlix

Etiquetes de comentaris: ,

dilluns, 29 d’octubre de 2007

Ja hi som

Tot en aquesta vida és discutible. Pot ser fora de joc d'Henry (jo crec que és posició legal), el penal de Márquez és penal (a mi no m'ho sembla), o pot ser el penal a Geovani no ho és (crec que tampoc és penal). O a l'inrevés. Però ja hi som una altra vegada amb la cançoneta de les ajudes arbitrals, convenientment esbombades quan afecten al Barça, i casualment silenciades quan afecten al Madrid.

Estic totalment d'acord amb la tesi de Dfons. Quantes portades de VN i Raúl, de Raúl i Guti, de Robinho i Sneijder..., és a dir, de les victòries del Madrid gràcies als seus jugadors, i per contra, quants articles denunciant les victòries del Barça gràcies a Turienzos, Gámez o Iturraldes.

Ayza Gámez desenreda al Barça. (Marca)
Fuera de juego, panalti y regalito. (AS)

Madrid primero, Barça segundo. Los dos ganaron ayer, pero sin jugar bien. A veces me da la impresión de que ganan como por inercia. Por impulso histórico, por el respeto que imponen a los rivales, por un pellizquito más de calidad,
por el arbitraje (el Barça ayer)... Porque sí. [...]

El problema es para Rijkaard: ¿cómo dejarle fuera? Mientras haya resultados, por una maravilla de este o del otro, o por el arbitraje, o porque sí, el problema no agobiará, pero el problema está ahí. A estas alturas me pregunto cómo, con su pobre juego, Madrid y Barça están ahí. Por inercia, es la respuesta. Por un viento histórico que siempre les sopla de espaldas. Tienen algo más, que los demás no tienen: ese pase de Guti, la inmortalidad de Raúl, el arrebato de Messi, la virguería de Iniesta, un Ayza que sale al rescate... Con eso están arriba. Pero no me gustan. El que me gusta es, otra vez, el Sevilla.

Relaño, amb la seva habitual verbigràcia.

Quin fàstic!

Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge, 28 d’octubre de 2007

Les entrevistes i les portades...

Avui, el diari MARCA publica una entrevista en exclusiva al director general esportiu del R. Madrid, Pedja Mijatovic.
A una pregunta sobre els cracs d'altres equips, el montenegrí contestà:

"Si ves el último partido, Robinho es el mejor del mundo".

I va seguir comentant el bon joc del brasiler en els darrers partits...
La portada de Marca es convertí immediatament en:


Fèlix

Etiquetes de comentaris: ,

divendres, 26 d’octubre de 2007

Guasch, el més gran dels intoxicadors !!!

Després de Drogba, Villa i Benzema, avui el Sr. Guasch, es treu la careta de periquito, i argumenta quin ha de ser el fitxatge de l’any vinent del seu estimat Real Madrid.

“Está bien todo esto, pero vayamos al grano: la prioridad del Madrid debe ser Bojan, llamado a marcar una época en nuestro fútbol. El Madrid le puede asegurar al chico la titularidad en cuanto llegue, condición que ya merece. ¿Pero cómo alcanzarla en el Camp Nou? Messi es insentable. Etoo llegará pidiendo paso. Henry firmó por cuatro años. Ronaldinho no parece fácil de traspasar. Y está Giovani. E Iniesta, que hace de Ronaldinho mejor que Ronaldinho...”

As, 26/10/07, Tomàs Guasch.

L’article, en ple mes d’octubre és honrosament impresentable, amb ganes de desestabilitzar, i vendre fum per vendre.

Al menys quan això ho fan els representants dels jugadors ho fan amb afany de diners, però ell, amb quin afany ho fa ?? Jo ho tinc clar, i vosaltres ?

Òscar

Etiquetes de comentaris: , ,

dijous, 25 d’octubre de 2007

Sóc mala persona

Guasch & Roncero no tenen límit.
Guasch & Roncero no tenen aturador.

En les columnes d’ahir, van deixar anar unes opinions que, un cop més, ens deixaren esmaperduts.


(...) las fotos de todas las plazas de los pueblos de España invadidas de forma espontánea por el 70% de sus habitantes: blancos, madridistas, sencillos, gentes de bien...

Tomás Roncero, diari AS, 24/10/07


Pertanyo al 30% minoritari, ho reconec.

Sóc blaugrana, barcelonista, complicat i mala persona!

I que ruc la policia! Que inútils els jutges!

Vinga a buscar indicis, proves i sospitosos...

I guaita que era fàcil enxampar els delinqüents:

SI NOMÉS CAL PREGUNTAR DE QUIN EQUIP SÓN!

Tu, del Madrid, bona persona, absolt!

Tu, del Betis, a la trena!



(...) Hoy, con la visita de Olympiacos, recordamos su estreno (Casillas) en la Champions, competición que ha ganado dos veces: como todo el Barça, fíjense... Portero para quince años; confío verle ganar el Balón de Oro en cualquiera de ellos. Es raro que lo gane un portero, pero Iker es más que eso: es un santo. Milagrero.

Tomás Guasch, diari AS, 24/10/07


Però home, senyor Guasch, vostè no era “perico"?

No és en Tomás Guasch el que es passeja per programes de televisió amb bufandes, banderes i samarretes de l’Espanyol?

A què ve aquesta sortida de to?

Per cert, Sr. Guasch, posats a comparar:

I l’Espanyol, com va de Champions?

Qui té més copes d’Europa en "milagrero" Casillas o tot l’Espanyol?


En fi, una vegada més, només ens resta acomiadar-nos, amb aquest petit rodolí, (esperem que ben aviat es posi de moda):


GUASCH & RONCERO

TOMÁS & TOMÁS

SI UNO ES BOBO

EL OTRO MÁS


Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

dimecres, 24 d’octubre de 2007

Impressions


Us comento alguna de les meves impressions del partit d'ahir. Són personals, i com el carnet, intransferibles:
1. Guddy no és tan inútil com molts (entre ells jo) pensàvem. Un partit no demostra res, ni per a bé ni per a mal, però si amb les lesions que arrastra l'equip ens trobem amb un jugador que juga on jugava amb el seu anterior equip (el Chelsea) i ho fa bé, és per a donar-li continuitat en aquesta posició.
2. Ronaldinho és irrecuperable: com a mínim per al Barça. Després d'un estiu on ha pogut descansar, el seu començament de temporada és "más de lo mismo": molta festa, molt de joc de cara a la galeria però res més. Ni un desmarc, ni cap regateig, ni creació de jugades... pilota al peu, a aguantar-la, i passada en curt al company. I de quant en quant una falta, o algun gol per omplir-nos la boca. Aquesta temporada confirma, per a mi, el que ja apuntava la temporada passada: Ronaldinho ja no és el que era.
3. Puyol i Milito, els amos: tot i alguna imprecisió de l'argentí al començament, la consistència i la seguretat defensiva amb els dos peluts del Barça és notable. I imbatuts, de moment, a Europa.
4. Henry: no sé què li passa, però aquest no és l'Henry que atemoria amb el baló en els peus. Tal vegada no juga com a l'Arsenal, li falta forma física o no acaba d'entendre com juga el Barça. TA vegada fora més interessant jugar, de sortida, amb Geovani o Bojan pel francés.
5. Trobem a faltar als ausents: Touré, Deco i sobre tot Eto'o. El camerunés és el que obri espais, corre i es desmarca, i sobre tot desestabilitza als equips tancats.
De qualsevol manera, un empat no és un mal resultat. Una derrota hauria sigut fatal, no per a la classificació de la Champions, però sí per a la dinàmica de l'equip. La propera jornada, a casa, tornarem a guanyar, i espero que tornarem a la senda de les victòries i el bon joc.

Etiquetes de comentaris: ,

El record de bons moments...

Je m'appelle Samuel!
Us deixo un vídeo YouTube, amb l'esperança que ben aviat es pugui repetir.



Fèlix

Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts, 23 d’octubre de 2007

Aquesta nit

El partit d'aquesta nit és, no cal dir-ho, importantíssim. He llegit en diversos llocs que la millor medecina per oblidar la derrota de dissabte passat contra el Vila-real és una golejada a Glasgow. Tant de bo! Jo em conformo amb guanyar per 0-1 i en el minut 90. No és necessari arrasar, no és necessari enlluernar a mitja Europa amb el famós tiki taka, amb la jugada mestra de Messi, amb Ronaldinho intentant llavar la seva imatge...

Ja dic, tant de bo, però que no sigui aquesta l’obsessió dels jugadors blaugrana. L’objectiu és guanyar, com sigui. Perquè perdre suposarà complicar-se la primera plaça en el grup de Champions; perquè perdre suposarà la segona derrota consecutiva, després d’una sèrie de bons partits, i pot ser l’inici d’una petita crisi; perquè pareix que el Barça és tan superior que ha de golejar; perquè perdre centrarà l’atenció en la presumible titularitat del bandarra de Ronaldinho, i qüestionarà perquè no ha jugat Bojan...

En fi, massa problemes que poden solucionar-se amb una victòria, una simple i senzilla victòria. Concentració, professionalitat, i efectivitat.
Sort per aquesta nit!

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, 22 d’octubre de 2007

L’imaginatiu Tomás Guasch

Després de mesos i mesos seguint al profeta Guasch, creia que no em podia sorprendre...res més lluny de la realitat, llegiu el que va escriure el dia abans de l’Espanyol - R.Madrid d’aquest dissabte.

No seria més fàcil dir Sr. Guasch, que és del R. Madrid i que tant sols per l’afany de caure en gràcia a Catalunya, es posa la bufanda perica ??, però es clar això seria dir la veritat, i veritat i Guasch, són dos paraules que no lliguen en una mateixa frasse.

“Hay datos que avalan la aseveración con que titulamos estas líneas y que el Espanyol deberá tener muy en cuenta a la hora de plantear el partidazo de mañana: todos los equipos que han asaltado gravemente al Madrid lo han pagado caro después. En algunos casos, carísimo. Ejemplos varios: el Bayern lo eliminó de la última Champions y se quedó sin jugar la ídem por primera vez desde que nos dejó Adenauer. El Sevilla le metió cinco en el Bernabéu cuando la Supercopa y ha sumado cinco puntos de dieciocho posibles, pues tiene pendiente su partido con Osasuna. El Valladolid recordó al Brasil de Pelé aquella noche en Pucela... y está en zona de descenso. El Levante ganó en Chamartín por primera vez en su historia la pasada temporada y casi lo pagó con el descenso. El Recreativo que se paseó con aquel 0-3 brutal cerca de la Navidad no fue el mismo a lo largo de la segunda vuelta. Creo que hay suficiente para que el Espanyol, que se siente fuerte y guapo y con razón, se plantee su estrategia.
Ayer se lo comenté a Valverde y el hombre, que tiene la cabeza en otras cosas, dio un respingo. "¿Y entonces, tú qué harías, te dejarías ganar?", me preguntó visiblemente inquieto. ¡Difícil decisión, vive Dios! Con esos precedentes, y desde el punto de vista perico, les diría que un 0-2 blanco casi le aseguraría a Tamudo y cía su presencia en la próxima Champions, locura que coincidiría con el estreno de su nuevo estadio, ¡toma lujo! Un 2-0, en cambio, podría ser pan para hoy y hambre para mañana. Es complicado el fútbol, sí...”


As, Tomàs Guasch, 19.11.07

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge, 21 d’octubre de 2007

Roncero: el periodista que sap més que un nen de primària

Tomás Roncero és una caixa de sorpreses.
En l'article d'avui ens sorprèn comparant
l'equip de futbol del R. Madrid amb la selecció brasilera...
Endevineu qui surt guanyant?


(...) Si para colmo, a Robinho le da por irse de juerga olvidando que el Madrid es más grande que Brasil (9 Copas de Europa contra 5 Mundiales) , pues toca sacar el látigo, multarle y hacerle cantar diez veces el himno de las mocitasmadrileñas frente a la pizarra situada en el aula de Valdebebas City. (...)
Tomás Roncero, diari AS, 21/10/07

I el més preocupant és que no es tracta del primer cop.
Tot seguit, recuperem un article de l'abril de 2007:

Només sota els efectes d’alguna substància dopant es pot afirmar que el
R. Madrid és millor club de bàsquet que LAKERS o CELTICS.
Aquesta afirmació l’ha realitzat, qui si no, en Tomás Roncero, al diari AS (12/04/07):

“Porque el Madrid de basket es el mejor equipo de la historia de este deporte. Lakers y Celtics hace tiempo que no empatan con nadie y los Bulls son un cero a la izquierda sin Jordan. Pero el Madrid está ahí de nuevo. Nadie tiene supalmarés. Pasado, presente y futuro perfectos. Number one.”


Suposem, i esperem, que quan li passi l’efecte de la droga s’adonarà que:

Lakers
: 14 anells de NBA, 28 títols de conferència i 26 títols de divisió,
Celtics
: 16 anells de NBA, 19 títols de conferència i 25 títols de divisió,
Bulls
: 6 anells de NBA, 6 títols de conferència i 7 títols de divisió.

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , ,

dissabte, 20 d’octubre de 2007

Investigueu!

Avui el diari Marca, en portada, denuncia més tractes de favor al pilot britànic Lewis Hamilton.
Tenint en compte la coneguda simpatia de Fernando Alonso pel R. Madrid, ens preguntem:
No hi haurà Villar darrera de tot aquest assumpte?
L'ombra del "Villarato" és allargada...
Investigueu, maleïts, investigueu!

Fèlix

Etiquetes de comentaris: ,

divendres, 19 d’octubre de 2007

Impressionant

He llegit coses inversemblants i ridícules, però la que avui publica As, signada per Tomás Guasch, és per a guardar-la en un museu.

Ganarle al Madrid es un peligro

Segons Guasch, a l'Espanyol li convé no guanyar-li al Madrid, i ho justifica amb sòlids arguments estadístics. Ves per on, un suposat perico reconeguent que és millor per al seu equip que el Madrid guanyi. De perico, aquest no en té ni un gram. I de vergonya, tampoc.
Amb el seu article, en Guasch deixa fins i tot en bon lloc a l'enèsima predicció de Roncero sobre Robinho.

Robinho, Balón de Oro 2009

Sí, i Roncero i Guasch premis Púlitzer del periodisme!

Etiquetes de comentaris: ,

Les paranoies de Marca

Aquesta era la portada del diari Marca, fa dos dies, el 17 d'octubre de 2007.

Feia una clara referència al "possible fitxatge" del davanter valencianista David Villa, pel R. Madrid.

Res d'estrany, tret del fet que ens trobem als inicis de la lliga i en el mes d'octubre...



No han passat ni 24 hores, i el mateix diari, ens sorprèn amb la següent notícia:

Drogba quiere irse del Chelsea
Didier Drogba, gran objetivo del Real Madrid para reforzarse la próxima campaña como adelantó MARCA
, ha movido ficha al anunciar en France Football que quiere abandonar el Chelsea.

(...)

Fèlix

Etiquetes de comentaris: ,

dijous, 18 d’octubre de 2007

A veure qui la diu més grossa!

Us deixem unes quantes “perles” de l’entrevista digital a dos redactors del diari AS, Manolete i Roncero.
En ajuntar dos pesos pesants del periodisme, dos mestres de la comunicació, les conclusions que s’obtenen són d’enorme “cilindrada”.
(Es recomanen exercicis de respiració i relaxació abans de la lectura).

Manolete, usted ha afirmado: "Aguero es mejor que Messi" ¿No cree que por lo menos debería tener el beneficio de la duda? ¿O es sólo porque juega en el Atleti?
Lo he afirmado y lo sigo manteniendo. Es cuestión de gustos futbolísticos. Parto de la base de que Messi es otro fuera de serie. Lo que sucede es que Agüero tiene su hábitat natural dentro del área, donde hay que improvisar más que por las bandas que es la zona que domina a la perfección Messi. (...)

Sr. Roncero, en qué se basa para decir que Robinho es mejor que Ronaldinho o que Messi, ni siquiera que Oleguer?
Robinho fue declarado el mejor jugador de la pasada Copa América y te aseguro que a mí no me pidieron opinión al respecto. Ayer mismo supongo que verías una jugada que hizo ante Ecuador que ha sido definida por la prensa brasileña como "absolutamente mágica". Robinho será balón de oro en dos años.

Roncero, los del Atletico no merecemos respeto? El Madrid, la verdad es que os pasais, por eso cae tan mal a media España.
Amigo, los atléticos siempre cayeronm bien a la gente de Madrid porque para eso sois nuestros vecinos pero vuestro empeño en hacer bandera de vuestro madridismo ha alimentado una fractura que nunca debió existir. El 0-6 con el Barça el año pasado os dejó en evidencia y tú lo sabes. Además, te aseguro que media España no puede odiar al Madrid porque el 70% de los aficionados son blancos.

Campeón Roncero: tengo un poquitin de miedo!! Me tienes q animar!! cuando veo jugar el Barça y despues veo a mi Madrid .... Me entra el miedito!! Suerte de San Casillas y San Van Gol!!! lo demas pufff no se... Un saludo desde la catalunya blanca!!!
Tranquilo amigo. Te recuerdo que el año pasado el Barcelona transmitía las mismas sensaciones y del Madrid de Capello que te voy a contar que no sepas. Pero te recuero que el Barcelona sumo 5 subcampeonatos y el Madrid acabo en Cibeles. El Barçaa diseña pero el Madrid ejecuta.

Hola Roncero!!que grande que eres!tengo 16 años y vivo en Barcelona y leer tu sección del diario As me encanta.Este año nos toca la Champions no?A mí es lo que me hace ilusión. Hasta luego y HALA MADRID!
Gracias chaval y no cambies. En mi opinión la Copa de Europa tiene que ir siempre de la mano del Madrid y comparto contigo tu criterio de que este año es el objetivo prioritario. Este equipo tiene una mentalidad ganadora que ha sabido alimentar Schuster y al haber tantos jugadores jóvenes y con hambre en la plantilla creo que va llegando la hora de tocar la décima.

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dimecres, 17 d’octubre de 2007

As inventa el mercat d’octubre !!!

Que dolents són 15 dies sense lliga, a manca de notícies, algun diari esportiu de Madrid, s’ha dedicat des de principis de setmana a llençar un possible fitxatge del Real Madrid...a mitjans d’octubre !!! tot un record.

Suena la hora de Cesc en el Real Madrid. Es casi una emergencia nuclear que este futbolista refuerce la plantilla a final de temporada. No puede continuar la 'Gutidependencia', aún aceptando que el rubio madrileño está en sus mejores cotas de rendimiento. Cesc es talento, llegada, liderazgo, juventud y españolía, que también viene bien una gota de producto nacional en el proyecto de Calderón. Este chico reúne todas las cualidades precisas para convertirse en junio en fichaje blanco y Wenger no debería poner más obstáculos. Tampoco su agente, el amigo Joseba, que en ocasiones anteriores ha hilado muy fino tirando de la cuerda a favor del Arsenal. Cesc estaría encantado de jugar en el Madrid y punto.

Cesc ha alcanzado la madurez ideal. En el Arsenal lo idolatran, por eso es el momento perfecto de abandonar. Ya ha hecho su trabajo y saldrá entre laureles de Londres. En el Madrid le espera un reto diferente, apasionante y en el que se sentiría muy protagonista. Un futbolista de su perfil no puede enquistarse en un club cuando cumpla 21 años en mayo y él mejor que nadie lo sabe. Cesc es un chico prudente y ha sido fiel a Wenger, el técnico que le ha hecho futbolista. Pero la realidad es que en el Bernabéu se le espera desde hace un año largo y lo probable es que la próxima Eurocopa la juegue ya como futbolista del Madrid.”
Diari As, P. San Martin, 17/10/07.

I després haurem de sentir coses com, “los contratos son para cumplirlos”, o que parlar de fitxatges abans de maig és desestabilitzar...és la objectivitat sense mesura dels nostres amics els plumillas blancs.

Nota.- Caldria que des dels diaris catalans no es fes el mateix error, perquè de Cesc també se n’ha parlat, encara que no de forma tant explícita.

Òscar

Etiquetes de comentaris: ,

Ronaldinho la sap posar

Recuperem, mitjançant YouTube, un vídeo de Ronaldinho emès a Cuatro.
Es tracta de les imatges del crac brasiler en les gravacions del famós anunci Nike, amb Cortés i companyia.
Si no l’heu vist, no us el perdeu!
Com diu en Montes: "JUGÓN"!


Fèlix

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts, 16 d’octubre de 2007

As a tope

Avui el diari As ve sembrat.
Comencem amb la típica portada, més pròpia d'estiu que d'aquestes dates, afirmant que l'equip merengue va a per un jugador (i ja se sap que quan el Madrid va, és que va com ningú). Cesc, maco, ja saps que vas a caure en el sac madridista. No importa que ho hagin afirmat moltes altres vegades i no hagi passat res de res. Tampoc importa que l'altre diari capitalí afirmi en la seva web que El Madrid se fija en Arteta. Avui comptem amb un secret que Tomás Roncero ens descobreix, i que dona molta més verosimilitud a la notícia de Cesc:

Desde Londres ve Realmadrid TV

La prueba de que Cesc no tiene descartada la opción de vestirse de blanco está en su domicilio londinense. En su televisión de plasma ve a diario las noticias que acontecen en el club a través de Realmadrid TV. Los partidos históricos que ofrece el canal temático blanco de la época de la Quinta del Buitre están entre sus favoritos. Cesc es un admirador de Schuster y se deleita con los encuentros de aquellas dos temporadas, en las que el crack alemán lideró el equipo que batió el récord histórico de goles del Madrid: 107 en 1989-90.

També ens trobem amb la periòdica defensa de Raúl com a jugador de la selecció aspanyola. Segons afirma Calderón, Raúl debería estar siempre con la selección. Tant de bo estiguès demà en el partit amistòs, i no Pujol!

Em sorprén l'article de Fabián Ortiz, que afirma que Giovani podria abandonar el club per una oferta raonable. I em sorprén no perquè no hi hagi possibilitats de que Giovani acabi en un altre equip, sinó per l'argumentació que pretén justificar-ho: Giovani és ja una vedette, segons Fuentes bien informadas de les que habitualment beu l'afamat periodista.

Però la més surrealista de totes és aquesta, que continua atacant gratuïtament a Laporta amb el tema de les seleccions. El sr. Romero, que signa la notícia, afirma que els cracks del Barça no van fer cas al seu president perquè van jugar 90 minuts amb les seves seleccions. I em pregunto en veu alta: des de quan un jugador decideix els minuts que ha de jugar? No serà responsable d'aquesta qüestió l'entrenador? Hauríen d'haver simulat lesions o un baix rendiment per a que l'entrenador els canviés abans? I no els hauríen atacat després amb que no suen la camiseta? Alucinant, el jugador és culpable d'haver jugat 90 minuts.

Etiquetes de comentaris: ,

dilluns, 15 d’octubre de 2007

Que torni la lliga

La selecció espanyola no m’interessa el més mínim. Bé, de vegades sí, he de reconèixer-ho. Com en aquest darrer partit, on tot el meu interès estava en comprovar com l’actuació de Tamudo modificava els discursos dels mitjans de comunicació esportius. Perquè crec que tot aquest enrenou només es produeix quan els absents de la convocatòria són els jugadors madridistes. Així, és fàcil veure com la mateixa premsa que es feia creus perquè el gran capità Raúl no jugava en la selecció, i crispava l’ambient previ al partit dia si, dia també, ara afirma que “De repente el panorama se ha aclarado”. Així començava la columna d'ahir d’Alfredo Relaño, director d’un diari esportiu que fins la sacietat ha fet campanya per a que Raúl (i Guti!) juguessin aquest partit. Tal vegada el que Relaño, o Roncero, o Guasch o Manu Sánchez voldrien dir és: “Por desgracia, el panorama se ha aclarado”. Perquè crec que el fet que Tamudo hagi jugat i marcat amb la selecció, i que ningú trobés a faltar a Raúl, és una desgràcia per a alguns.

Etiquetes de comentaris:

dimecres, 10 d’octubre de 2007

El 7 de Raúl

Des que va acabar la darrera jornada del campionat de lliga, estic segur que tots haureu notat com a tot arreu només es parla d'un tema. No, no es tracta de la crema de les fotografies del rei, ni d'Educació per a la ciutadania, ni de la sortida de pista de Hamilton... No, com ja haureu descobert, espavilats lectors i lectores, el tema que ocupa les converses de mitja humanitat és l'absència de Raúl de la selecció.

Hi ha un vertader debat nacional, un clamor popular ensordidor que incomprensiblement pareix no escoltar Luís Aragonés, probablement perquè la seva avançada edat comença a jugar-li males passades en l'oïda.

Ja podeu veure la portada d’As. Tot i que Villa ja ha jugat molts partits amb aquest número a l’espatlla, ningú s’atreveix a lluir la camiseta del capità (perquè tot i que faci mesos que Raúl no juga amb la selecció, crec que tots estarem d’acord en que segueix sent el nostre gran capità). Perquè el 7 és, i serà, sempre de Raúl.

Alguns malfeiners direu que el debat no existeix, que només existeix en les ments dels periodistes esportius (veure a Manu Sánchez en Antena 3), que quina coincidència que l’enrenou mediàtic vingui provocat per l’absència d’un jugador madridista, que ningú recorda a altres no seleccionats que ben bé podrien anar a la selecció...

No em molestaré ni en contestar. Les respostes, són més que evidents. Sou uns malpensats i uns malfeiners.

Us deixo també algun article o notícia que m’ha cridat l’atenció:

Espanya se “olvida” de Laporta y entrena a tope (suposo que, com a molt, es referirà a la Selecció Espanyola, però com anava a diferenciar-ho el simpàtic periodista que ha elaborat la notícia, si pareix que no va acabar la Primària?)

Després el que barreja política i esport és Laporta, no? Us recomano que visiteu el blog de l'amic Dfons, que molt encertadament escriu sobre aquest tema.

Luís está dejando escapar una ocasión (una ocasió d'acontentar a la brunete mediàtica)

Laureada, honor y selección (de qui pot ser un article amb aquest títol?)


Actualització: ho podeu veure aquesta tarda a As. Algú ho dubtava?



Etiquetes de comentaris: , ,

Parlem de virus

El virus "FIFA" afecta a tots els grans clubs d'Europa.
El virus
"capsigrany" a individus com Tomás Guasch...

(...) Que el virus FIFA es terrible no admite ninguna discusión y tarde o temprano también las selecciones se dividirán en categorías, según sus resultados para hacer más digerible el calendario. Dieciséis jugadores pierde el Madrid; catorce, el Sevilla y trece, el Barcelona. A todos los grandes del mundo les afecta, pero sólo Laporta se queja. Tiene fácil arreglo: que deje el Barça y se vaya a presidir el Sant Andreu con su amigo Gaspart. Así nunca habría ningún problema. Siempre tendría el equipo completo.
Tomás Guasch, diari AS, 9/10/07


La FIFA
estudia pagar a los clubes
La Comisión Estratégica
de la FIFA ha decidido crear un grupo de trabajo para estudiar las compensaciones económicas y los seguros que podrían percibir los clubes que ceden sus futbolistas a las selecciones nacionales.
A la hora de sentar las bases sobre las compensaciones económicas a los clubes y los seguros a los jugadores en caso de lesión, la FIFA establece dos principios básicos: la indemnización a los clubes procederá de los premios económicos otorgados a las federaciones en los torneos oficiales y en cuanto a los gastos de las pólizas, "cabría la posibilidad", según la FIFA, de que el organismo internacional "y otros organizadores compartan las pólizas ya existentes".
De la citada comisión forman parte, entre otros, el presidente de la Federación Española de Fútbol (RFEF), Ángel María Villar, y su homólogo en el Fútbol Club Barcelona, Joan Laporta, quien podría ser el presidente del citado grupo de trabajo, según informa el club azulgrana en su página web.
En la reunión celebrada en Zúrich han participado representantes de las federaciones, jugadores y los clubes. El presidente del Barça, en nombre de estos últimos, ha reivindicado el derecho de los clubes a ceder 'voluntariamente' a sus jugadores para disputar partidos amistosos con sus países.
Según informa el club catalán, Laporta ha reclamado que se regule una compensación económica para los clubes, en el caso de lesión de los futbolistas cedidos.
En este sentido, los dirigentes de FIFA (Joseph Blatter) y de UEFA (Michel Platini) han aceptado estudiar la propuesta, así como la necesidad de crear un calendario internacional único, que afecte lo menos posible el desarrollo de las competiciones de clubes. (...)
A. M. R., Eurosport, 9/10/07

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts, 9 d’octubre de 2007

"El bocazas"

(...) En este momento brutalmente perico, el Madrid gana en Montjuïc por 0-1, se lo digo yo. Por cierto: tardará en saberse qué día y a qué hora de jugará el partido. Sea como fuere, el estadio reventará. ¡Qué bonito un estadio lleno, ven pronto Cornellà! Puede que se juegue el domingo 21 a las cinco de la tarde. El Madrid, que tiene Champions el 24, preferiría el sábado. ¡Ah, la Champions! ¿Se imaginan ahí al Espanyol el año que viene? ¡Pregunta improcedente! Me autoimpongo tres Rosarios y cinco discursos de Laporta en penitencia. Por bocazas.
Tomás Guasch, diari AS, 9/10/07

Per primera vegada, i segurament última, estem d'acord amb Tomás Guasch:
ÉS VOSTÈ UN BOCAGROSSA!

Fèlix

diumenge, 7 d’octubre de 2007

Fabián Ortiz, l’estalviador

Quan tot el planeta futbolístic es rendeix al joc fresc i agosarat de Leo Messi...
Quan lluny del Camp Nou, en altres estadis, s’ovacionen les jugades verticals i elèctriques del talent argentí...
Quan, junt amb Kaká, sembla un claríssim aspirant a guanyar la pilota d’or...

... apareix Fabián Ortiz!
Fa uns anys, en Ortiz, criticà l’entorn blaugrana, en els millors moments de Ronaldinho, pel fet de bavejar amb les filigranes del brasiler.
Ara, li toca a Messi.

Semana tras semana, los locutores, narradores, comentaristas y otros habitantes de la fauna periodística asisten a un espectáculo que, como aquel del viejo circo, exige el más difícil todavía: inventarse un calificativo, una metáfora, una imagen, una definición para lo que Leo Messi tiene por costumbre inventarse. No cabe duda de que el Pulga ha hecho y hará todavía cosas inverosímiles con la pelota en los pies; ha nacido con esas hechuras especiales de quienes se relacionan con el balón como si se conocieran de toda la vida. Pero ocurre que no siempre lo que sale del talento de Messi es para arrancarse los pelos de las axilas. Messi también ha hecho goles normales, incluso mediocres, como el que marcó en campo del Levante o el que consiguió en Stuttgart, pero aun así hubo que asistir a discursos babeantes (secretario Begiristain dixit), griteríos desaforados, exclamaciones exageradas, como si el mundo se hubiera acabado.
No se trata de quitarle ni un ápice de valor al juego de Messi, generoso con el espectador, directo a la portería hasta que le hace parecer un chupón, tentación en la que no hay que caer: cuando le salen esas jugadas (verbigracia, el golazo maradoniano al Getafe), entonces sí hay que agarrar el babero y despacharse a gusto. Pero sería aconsejable tener paciencia, porque si Leo ha sido capaz de poner en pie ya varios estadios, apenas cumplidos los 20, se corre el riesgo de quedarse sin adjetivos para celebrar su arte.

Fabián Ortiz, diari AS, 7/10/07

Només m'ho sembla a mi, o aquest article destil·la enveja per tots els costats?

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , ,

dijous, 4 d’octubre de 2007

Quan no es respecta ni la memòria dels morts

Amb el llibre “Tips de merengue” i des d’aquest bloc intentem protestar, en clau d’humor, dels excessos que comet una part de la premsa esportiva madridista (i per desgràcia, algun cop, fins i tot, la catalana).

El problema, i greu, és que existeix una premsa molt pitjor...
Parlem de la premsa rosa, o millor dit groga!
Aquesta no respecta ni morts tràgiques com la del futbolista del Sevilla, Antonio Puerta.

En el següent vídeo YouTube us presentem el patètic tractament de l’afer, que fan des de La Noria de Telecinco.


Fèlix

dimecres, 3 d’octubre de 2007

Només és mala sort?

Any rere any, al Barcelona li toca patir la plaga de lesions.
A vegades al setembre, a vegades al novembre, a vegades més tard.
El denominador comú: la majoria, musculars.

D’excuses al llarg dels anys, tantes com en vulgueu: el mal estat de la gespa, el poc període de descans després de mundials i/o eurocopes, la nefasta planificació de la pretemporada per culpa de les gires asiàtiques o, senzillament, la mala sort.

A aquest malastruc s’agafen ara des del club per tal de justificar les lesions de Zambrotta, Eto’o, Puyol, Milito, Márquez, Touré, Edmilson, Gudjohnsen o Ronaldinho (?), en, amb prou feines, un mes de competició.
No sé si tanta lesió seguida és matemàticament possible, en tot cas, s’hauria de fer un estudi probabilístic.
Tanmateix, em pregunto, els preparadors físics no tenen res a dir?
No és en part responsabilitat seva?

Del que n’estic fart és de copsar, jornada rere jornada, temporada rere temporada, com, es jugui contra qui es jugui, nacional o estranger, en la llista de baixes, sempre guanya el Barça!

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts, 2 d’octubre de 2007

Així no

Us deixo un enllaç a un article que exemplifica el que no ha de ser la premsa esportiva, ni la culé ni la merengue.

El Madrid, líder en ayudas
Fernando Baquero, lluint-se en Sport.

Etiquetes de comentaris:

dilluns, 1 d’octubre de 2007

El villarato va per barris

Sergio Ramos celebra su gol

EL GETAFE PERDONÓ Y RAMOS LE DIO EL TRIUNFO AL MADRID

LÍDER DE MILAGRO

El Real Madrid continúa como líder a pesar de su mal juego (0-1). Los de Schuster se impusieron con un gol de Sergio Ramos, precedido por un fuera de juego de Robben, a un Getafe que dominó, pero que pagó su falta de puntería.


Com ja hem dit algunes vegades, les errades arbitrals són això: errades. Però resulta curiós comprobar com les errades arbitrals tenen més presència en les cròniques esportives segons on i quan s'han produït. Per exemple, el gol d'ahir del Madrid va originar-se en un fora de joc de Robben (fins i tot Marca així ho reconeix). Alfredo Relaño, director d'As i molt aficionat a esmentar en els seus articles les errades arbitrals a favor del Barça, no fa avui cap menció d'aquesta circumstància en la seva anàlisi del partit. És més, en AS ens podem trobar açò al respecte:
Raúl, siempre Raúl, se inventó un pase interior a Robben que eludía por un dedo el fuera de juego.

No sé com són els dits de Tomàs Roncero, però no són com el de la resta dels mortals.

El Madrid no puede ganar de esta forma. No pretendo que devuelva los puntos, pues la Federación se los podría sumar al Barcelona por alguna carambola de Villar, pero sí convendría un leve fustigamiento y un justo desagravio con la gente de Getafe, ahora mismo confusa.[...]
Fue Raúl, que juega mejor al fútbol de lo que deja traslucir su entrega. Su centro rajó la espalda de Licht. Robben, al límite del fuera de juego, se acercó al precipicio y asistió.

Juanma Trueba no solament dona la jugada del gol com a vàlida, sinó que té la barra d'incloure al Barça i a Villar en l'article i fer-lo sospitós novament de la conspiració a la que ens tenen acostumats.

Amb aquesta jornada són unes quantes amb errades a favor de l'equip merengue, però estic segur que tornarà prompte el discurs del Villarato.

Etiquetes de comentaris: , ,